24/02/2020

La taula de diàleg i el futur del Procés

2 min
Pedro Sánchez i  Quim Torra el 20 de desembre al Palau de Pedralbes.

El Govern ha fet pública la composició de la part catalana de la taula de diàleg que demà s'asseurà amb la delegació del govern espanyol. Així, al president, Quim Torra, i al vicepresident, Pere Aragonès, els acompanyaran els consellers Jordi Puigneró i Alfred Bosch, els diputats Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Elsa Artadi, i l'excap de gabinet del president Puigdemont, Josep Rius. Era un pas imprescindible, un cop l'executiu de Sánchez ja havia fet pública la llista dels seus negociadors, que a més del president espanyol són la vicepresidenta Carmen Calvo, el vicepresident Pablo Iglesias i els ministres Carolina Darias, Salvador Illa i Manuel Castells.

D'entrada, doncs, la part catalana serà més nombrosa i incorpora persones alienes al Govern, però amb un important pes polític. Per part d'ERC, Vilalta representa el partit i Jové és una persona de màxima confiança d'Oriol Junqueras. A més, tots dos tenen l'experiència d'haver participat en la negociació amb el PSOE que va permetre la creació de la taula de diàleg.

Per part de JxCat, la tria de noms també té una lectura política. Tant Puigneró, com Artadi i Rius són persones molt pròximes a Carles Puigdemont, de manera que la formació –en ple procés de reordenament– llança un missatge molt clar d'autoritat del president a l'exili. Per no haver-hi no hi ha ni la consellera de Presidència, Meritxell Budó, pròxima a Jordi Turull, ni tampoc consellers amb aspiracions com Damià Calvet, pròxim a Josep Rull, o Àngels Chacon, candidata del sector pragmàtic del PDECat. Per tant, Puigdemont comptarà amb un control absolut de la part de JxCat a la taula de diàleg, un clar senyal que Waterloo es pren molt seriosament aquesta oportunitat de negociació. En realitat, JxCat i ERC han optat per donar un perfil més polític a la seva representació davant la constatació que el Govern té data de caducitat.

La qüestió és que, sigui amb la fórmula que sigui, els vuit representants catalans afronten una gran responsabilitat a partir d'aquest dimecres, ja que la seva missió és intentar portar a bon port unes negociacions que no seran fàcils ni curtes. Per aconseguir-ho no hi ha fórmules màgiques, però sí que hi ha condicions prèvies que s'han d'aconseguir. La primera és que tota la delegació catalana vagi a l'una i no estigui pendent del calendari electoral ni dels interessos personals de cadascú. Si en lloc de negociar amb el PSOE, es dediquen a competir internament per veure qui ho fa millor, qui és més exigent o qui és més escèptic, el fracàs està assegurat. Ha costat massa arribar fins aquí per ara llançar-ho tot per la borda per la miopia partidista.

La segona condició perquè la negociació doni fruits és ser capaços entre tots de crear un clima de confiança mútua entre les dues delegacions, que han de ser capaces d'aïllar-se del fort soroll que es crearà al voltant de les reunions. Només així, blindant-se del dia a dia, i teixint una mínima complicitat, es podrà assolir l'objectiu. Es pot pensar que creure en aquesta taula és ingenu, però la pregunta és: i quina és l'alternativa?

stats