La sospitosa instrucció del jutjat número 13

El jutge Ramírez Sunyer hauria assumit la causa de l'1-O de forma irregular

El protagonisme de la causa penal contra els líders del Procés se l'ha emportat el jutge del Suprem Pablo Llarena, però en realitat la peça clau que va posar en marxa la maquinària judicial contra l'independentisme va ser un altre magistrat, Juan Antonio Ramírez Sunyer, avui ja mort. A ell li va correspondre donar curs a la denúncia presentada per l'advocat Miguel Durán, expresident de l'ONCE i habitual tertulià dels mitjans d'extrema dreta, contra l'exjutge i exsenador d'ERC Santiago Vidal, per revelació de secrets. Recordem que Vidal havia dit en una xerrada que la Generalitat disposava de les dades fiscals de tots els catalans, cosa que el Govern va desmentir. Doncs bé, a partir d'aquell cas menor, Ramírez Sunyer va decretar el secret de sumari i va iniciar una causa general contra desenes de responsables polítics catalans –ara mateix hi ha 42 investigats– que va servir en realitat per fornir de dades i informes de la Guàrdia Civil el relat de la rebel·lió que es jutjarà les pròximes setmanes en el Tribunal Suprem.

Tota la instrucció de Ramírez Sunyer, que quan va morir al novembre va ser elogiat com un "patriota" pel president del CGPJ, Carlos Lesmes, i la seva mà dreta, el vocal José María Macías Castaño, està plagada d'irregularitats. Des de no saber ben bé quin era l'objecte de la investigació fins a no tenir clar d'on sortien les citacions per anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil. Però ara un dels advocats de la defensa ha descobert una irregularitat molt més greu. Resulta que, segons les normes de repartiment de causes aprovada per la sala de govern del TSJC, el jutjat de Ramírez Sunyer, el tristament famós número 13, hauria d'haver estat exclòs. Per què? Doncs perquè la norma fixa que tant el jutjat que estava de guàrdia aquell dia, el número 9, com el que li havia de prendre el relleu, el 13 justament, han de ser exclosos del repartiment. Per tant, Ramírez Sunyer mai hauria d'haver assumit la causa.

¿Hi va haver una concertació entre els diferents agents implicats perquè fos ell, i no un altre jutge, el que es fes càrrec de la denúncia cursada per Miguel Durán? Això serà molt difícil de demostrar. Però no és cap secret la filiació ideològica de Ramírez Sunyer, que el 2015 va voler processar Albert Batlle, llavors director dels Mossos, per no haver impedit la xiulada contra el rei en la final de Copa; i que abans havia tancat a la presó uns anarquistes que després van ser absolts; i que tenia una clara connexió amb la cúpula del CGPJ.

En tot cas haurà de ser la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, la que doni explicacions de per què no es van complir les normes de repartiment i, en el seu cas, si procedeix declarar la nul·litat de tota la instrucció. Un dels pilars de la justícia democràtica és el dret a un jutge imparcial. I cada vegada hi ha més proves que els investigats en el jutjat número 13 de Barcelona no han tingut aquest dret bàsic de la defensa. I, per extensió, tampoc els líders que seran jutjats pel Suprem o la cúpula dels Mossos que serà jutjada per l'Audiència Nacional.

EDICIÓ PAPER 19/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF