Primers i alarmants senyals de recessió en l'economia global
BarcelonaLes borses de tot el món van patir dimecres fortes davallades al començar a sentir els tambors de recessió. El primer senyal d'alarma el va donar Alemanya, que es va contraure un 0,1% al segon trimestre. Tot i que encara no es pot parlar de recessió, perquè cal que se sumin dos trimestres consecutius en negatiu, el cert és que a finals del 2018 ja s'apuntava a una possible desacceleració mundial i ara s'ha demostrat que el repunt de l'economia en el primer trimestre del 2019 va ser només un miratge. Els canvis de cicle no es reverteixen fàcilment. L'altre senyal d'alarma l'ha emès Europa, que ha experimentat un alentiment: la UE va créixer un 0,2% durant el segon trimestre i un 1,1% interanual, la dada més baixa des del 2013.
La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina i el cada vegada més probable Brexit sense acord comencen a passar factura a l'economia global i ni els Estats Units –principals instigadors d'aquesta política comercial– ni la Xina seran immunes a aquesta recessió. Les dades ho demostren. El Dow Jones va caure dimecres afectat per la corba de rendiment del Tresor dels Estats Units, que es va invertir per primera vegada en dotze anys, senyal inequívoc de recessió. D'altra banda, el creixement de la producció industrial xinesa del juliol va ser el més baix dels últims 17 anys.
Aquest dijous ha sigut el torn de l'Organització Mundial del Comerç, que ha revisat a la baixa les seves previsions. L'organisme ha publicat el seu Baròmetre de Comerç de Mercaderies i l'ha situat en la pitjor xifra des del març del 2010.
Els indicadors alerten que l'activitat econòmica comença a alentir-se i és el moment d'actuar i aprendre dels errors del passat. En l'anterior crisi econòmica, la provocada el 2008 per la caiguda de Lehman Brothers i la crisi de les hipoteques 'subprime' dels Estats Units, a l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero li va costar acceptar que la crisi era una realitat i va evitar reconèixer-la fins que es va imposar. Zapatero i els seus ministres parlaven de "desacceleració accelerada" i de petits "brots verds". Reconèixer un problema és el primer pas per començar a solucionar-lo. Potser si el govern espanyol hagués reconegut la recessió abans, s'hauria actuat amb més diligència i s'haurien evitat errors com el pla E o els 'xecs nadó', que van comportar un creixement desorbitat i descontrolat del dèficit públic.
La nova desacceleració mundial arriba a un estat espanyol sense govern, i amb poques possibilitats d'entesa tenint en compte els estires-i-arronses d'aquest agost entre el PSOE i Podem, amb pressupostos prorrogats des del 2018 i amb unes xifres de desocupació que s'han mantingut malauradament elevades durant l'època de bonança. Precisament aquest dijous el servei d'estudis del BBVA ha publicat un informe que preveu un creixement del PIB del 0,5%, la mateixa taxa que els mesos anteriors, però alerta d'un augment del 0,3% de l'atur registrat, que suposaria el primer increment trimestral des del 2013. Cal actuar abans no sigui massa tard. El rellotge corre.
