20/08/2019

Discursos diferents amb crides a la unitat a les portes de la sentència

3 min
El president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE)

BarcelonaLa resposta política a la sentència del Tribunal Suprem que, més que probablement, condemnarà els líders del Procés empresonats ha deixat en evidència les diferències estratègiques dins del moviment independentista i, en concret, entre els dos principals partits del Govern: JxCat i ERC.

Aquest dilluns el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, se sumava des de la presó a altres veus del partit, com ara les de Pere Aragonès, Marta Vilalta, Sergi Sabrià i Joan Tardà, i no descartava una convocatòria electoral com a resposta. El màxim líder d'ERC obria una via que el president Torra i l'expresident Carles Puigdemont havien descartat.

Aquest mateix dilluns, i durant cinc hores, el president Torra va visitar els líders empresonats a Lledoners, i aquest dimarts ha obert el curs polític amb una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent. Mentre que Junqueras deia que "la solució només pot passar pel diàleg", Torra ha assegurat que només queda la confrontació i el que ha definit com "la ruptura democràtica". Citant l'expresident Puigdemont i el llibre 'Reunim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat' (La Campana), el president Torra ha cridat els partits a refer la unitat estratègica i assumir que l'Estat mai negociarà un referèndum pactat. I, en aquest sentit, ha afirmat que el conflicte i la confrontació democràtica i pacífica amb l'Estat són l'únic camí.

També des de les files republicanes s'apel·la a la unitat. La portaveu republicana Marta Vilalta ha demanat que es construeixi una unitat estratègica consensuada.

¿Confrontació democràtica o diàleg? ¿Acabar la legislatura o convocar eleccions? Aquestes són les dues línies argumentals que plantegen actualment els dos partits, que també demanen unitat i consens en el camí a seguir en la resposta a la sentència. Una decisió que el Suprem prendrà basant-se en una greu acusació de rebel·lió i sedició que parteix d'un fals relat: el de la violència que mai va existir el 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia.

La resposta a la sentència coincidirà molt probablement en el temps amb la negociació pressupostària i aquí també s'evidencien diferències. Mentre que ERC advoca per incloure el PSC i els comuns en la negociació i demana a la CUP que desvinculi l'aprovació dels comptes de la resposta de la sentència, el president manté la CUP com a soci prioritari per salvar els pressupostos indispensables per desenvolupar l'acció del Govern. De fet, Catalunya porta dos exercicis amb els pressupostos prorrogats.

El president Torra, l'únic en qui recau la responsabilitat de convocar eleccions, s'ha reunit amb partits, entitats i agents socials des del passat mes de juny per abordar una resposta a la sentència, però sense que hagi transcendit encara el resultat d'aquestes trobades. És, doncs, el president qui ha de mostrar el camí a seguir, procurant no només que sigui consensuat entre els actors polítics sobiranistes, sinó que també compti amb el màxim de suport social possible. I cal que aquest suport no empetiteixi el moviment, sinó que l'eixampli amb la defensa dels valors democràtics i de progrés. Així doncs, cal unitat en la resposta a una sentència que culminarà un judici injust, però això només s'aconseguirà amb una estratègia factible, capaç d'aplegar una base social sòlida i àmplia.

stats