22/05/2019

Els responsables del descontrol climàtic global

2 min
La ministra de Medi ambient de Malàisia, Yeo Bee Yin, inspeccionant un contenidor de residus plàstics.

BarcelonaLa jove activista climàtica Greta Thunberg ho té clar: "El canvi climàtic aviat serà irreversible. Els polítics no reaccionaran. Potser tu sí". Aquest "tu" som tots nosaltres. Amb la seva innocent determinació ha aconseguit mobilitzar milions d'estudiants. Ella cada divendres fa vaga. El seu clam ha fet sorgir iniciatives com Fridays For Future, que aquest divendres, en vigílies de les eleccions europees, convoca manifestacions al continent per pressionar la classe política continental, en la qual la Greta té poca fe. Una desconfiança que es fonamenta en un munt de notícies, com les dues que inspiren aquest editorial d'avui: que la Xina incompleix el Protocol de Mont-real sobre la capa d'ozó, segons denuncia la revista 'Nature', i que Espanya envia il·legalment a Malàisia plàstics no reciclables. Dos comportaments irresponsables de dos estats avançats.

El cas xinès és greu perquè suposa un retrocés important respecte a la protecció de la capa d'ozó. L'acord ara incomplert posava com a límit el 2010 per eliminar gasos halogenats com a conseqüència del seu ús en processos industrials, gasos letals per a la capa d'ozó. Des de meitat dels anys noranta s’havia observat una progressiva disminució en l’atmosfera d’aquests gasos a escala mundial i la corresponent recuperació de la capa d’ozó troposfèric. Però entre el 2014 i el 2017 les emissions nocives han tornat a augmentar, i s'ha pogut comprovar que bona part d'aquest augment, entre un 40% i un 60%, prové de l'est asiàtic, i encara més concretament de les províncies industrials de Shandong i Hebei, ubicades a l’est continental xinès. La revelació és preocupant. Que una potència mundial com la Xina es permeti la frivolitat de seguir emetent gasos destructors de la capa d'ozó, un assumpte sobre el qual se suposava que hi havia una consciència i un consens general, evidencia que el problema encara és més greu.

L'altra notícia també és greu. Malàisia ha assenyalat Espanya per l'exportació il·legal de residus plàstics, i ha ordenat el retorn de cinc contenidors amb tones etiquetades com a materials reciclables que en realitat eren escombraries plàstiques impossibles de reaprofitar. D'ençà que precisament la Xina va prohibir el gener del 2018 portar al seu territori residus plàstics no reciclables, les exportacions occidentals han virat cap a altres països del Sud-est Asiàtic. Malàisia n'ha resultat un dels països més perjudicats. Hi ha un tractat de l'ONU, la Convenció de Basilea, que regula el tràfic d'aquest tipus de plàstics, que en el cas que acabin cremats produeixen més emissions tòxiques i contaminants.

Aquestes males pràctiques de la Xina i Espanya donen la raó a la Greta, que fa bé de plantar-se i demanar una reacció popular global. Estem portant el planeta al límit: no podem seguir parlant només de canvi climàtic, estem davant d'una autèntica emergència, d'una crisi de supervivència. Cal molta més contundència a l'hora de denunciar i a l'hora d'actuar. Cal que reaccionem.

stats