El repte de saber gestionar la crisi d'Ucraïna
BarcelonaEl president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, ha demanat a l'OTAN que enviï tropes a aquest país per defensar-lo de Rússia després de l'escalada de tensió que s'ha produït al mar d'Azov. Poroixenko, que va concedir una entrevista al diari alemany 'Bild', alerta del perill d'una "guerra total" amb Rússia i ha aplicat la llei marcial a tot el país. Per contra, Vladímir Putin ha acusat Poroixenko d'haver provocat l'entrada il·legal en aigües territorials russes de tres vaixells de guerra com a estratègia propagandística de cara a les eleccions del març que ve. Sigui com sigui, és evident que la crisi ucraïnesa col·loca l'OTAN i Occident en general en una situació compromesa. De fet, el president nord-americà, Donald Trump, ja ha cancel·lat la trobada amb Putin que havia de tenir el pròxim cap de setmana en el marc de la cimera del G-20 a Buenos Aires, Argentina.
L'incident del mar d'Azov és un recordatori que el conflicte d'Ucraïna continua latent després de l'annexió unilateral de la península de Crimea per part de Rússia i el seu suport als russos separatistes de la regió del Donbass. El govern ucraïnès, de manera comprensible, demana ajuda a l'OTAN, però l'Aliança difícilment s'involucrarà en una guerra contra Rússia que tindria conseqüències catastròfiques. Això ho sap molt bé Putin, que és un mestre a l'hora d'apujar i abaixar la tensió amb Occident en funció dels seus propis interessos.
Caldrà, doncs, ser especialment hàbil per jugar la partida que planteja Putin en una zona que considera estratègica i que vol mantenir sota la seva influència, com també seria el cas de Bielorússia o Geòrgia. L'important és no caure en les provocacions, però alhora saber llançar el missatge que el president rus no pot actuar de forma impune sense atenir-se a les conseqüències. En aquest sentit, la Unió Europea i els Estats Units poden jugar la carta econòmica, que és el flanc feble de Rússia, com a manera efectiva de pressió per forçar-lo a una sortida negociada.
El més urgent, però, és aturar l'escalada de tensió perquè no es converteixi, al seu torn, en una escalada bèl·lica. És per això que el president ucraïnès Poroixenko també ha de ser realista i intel·ligent per no arrossegar el seu poble a un conflicte que de ben segur acabaria amb l'incipient desenvolupament del país. Els països de l'est de la Unió Europea, amb Polònia al capdavant, són els que més pressionen perquè Brussel·les adopti una postura bel·ligerant amb Moscou. Ho fan des de la memòria d'haver estat històricament víctimes de les invasions russes, i per això miren més cap a Washington que cap a Brussel·les. Però un cop Trump sembla haver-se desentès del seu futur, i aposta per una política de no confrontació amb Rússia, Europa faria bé de plantejar-se què pot fer tota sola. Des d'aquest punt de vista, la idea d'un exèrcit únic europeu llançada per Angela Merkel pot ser un pas en la bona direcció. Amb el benentès que la idea de tenir un exèrcit en lloc de 27 ha de tenir com a objectiu que sigui una força tan dissuasiva que no calgui mai aplicar-la.
