Suprimir el canvi d'hora es pot aprofitar per racionalitzar horaris

El debat de la Unió Europea serà ara sobre si és millor mantenir l'horari d'estiu o el d'hivern

Aquest 28 d’octubre podria ser l’últim cop que canviem d’horari a Europa. Un 84% dels prop de cinc milions de persones que van participar en l’enquesta feta a l’estiu per la UE s’oposen a mantenir els canvis d’horari d’estiu i d’hivern. Tot i que no era vinculant, ha sigut la consulta amb més votants fins ara –amb una àmplia participació d’alemanys i una més que discreta d’espanyols–, i això ha motivat una resposta ràpida de la Comissió, que ja ha avisat que posarà en marxa els mecanismes per fer viable el que volen els europeus consultats. L’excusa que hi havia fins ara per aplicar aquests canvis, vigents a tota la Unió Europea des del 2001, era l’estalvi energètic, però ja fa temps que se sap que no és gaire significatiu i, en canvi, s’està analitzant si els canvis afecten la salut, tal com remarcaven alguns dels enquestats. Tanmateix, el canvi no serà immediat perquè quan es decideixi tirar endavant la proposta encara haurà de passar pel Parlament Europeu i rebre després el vistiplau dels estats, que hauran de dir-hi la seva.

El que sembla que s’està dient, però, és que s’opta majoritàriament per l’horari d’estiu, que és el que inicialment prefereixen els consultats i és, de fet, també l’horari preferit en l’enquesta que aquest mateix diari ha fet a la web. Tot i que pugui semblar interessant tenir unes tardes més lluminoses, això suposaria que, a Catalunya, a l’hivern el sol no sortiria fins a les nou del matí i, per tant, els estudiants entrarien a classe durant uns quants mesos amb nit fosca, cosa que, segons alerten els experts, podria afectar molt la seva concentració i rendiment.

De fet, en funció de la decisió final de la Unió Europea s’obre ara un altre debat interessant. El govern espanyol va reconèixer ahir que està d’acord amb aquesta reforma i que, de fet, crearà un comitè d’experts per estudiar no sols aquest nou sistema horari sense canvis sinó també la possibilitat de canviar de fus horari: es deixaria d’anar a l’hora de Berlín i es passaria a l’hora que ara tenen Londres i Lisboa. Això suposaria, de fet, mantenir l’horari d’hivern i permetria que al gener, per exemple, el sol sortís a les 8.15 i no a les 9.15, amb les classes ja començades. Cal tenir en compte que dins de l'Estat les diferències horàries són considerables entre Vigo i Palma, per exemple.

Aquest debat sobre els canvis d’horari, però, no és tan importants com el projecte més global de canviar els horaris escolars i laborals espanyols per facilitar la conciliació i adequar-se més al que passa a la resta d’Europa i bona part del món. L’horari partit, el 'prime time' fins a les 22 o les 23 hores i el que això suposa de manca d’hores de son fan que la productivitat i el rendiment a l’Estat sigui menor, a més de robar temps a la conciliació familiar. Ja fa temps que hi ha iniciatives per arribar a grans acords de país per canviar aquesta dinàmica i adaptar-nos al que fan els nostres veïns. Caldria aprofitar aquesta discussió europea per ampliar el focus i pactar també una racionalització dels horaris a tots nivells.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF