La rebaixa del preu de la llum, una mesura necessària
BarcelonaEl govern espanyol va anunciar aquest dimecres un paquet de mesures per rebaixar el preu de la llum, una de les demandes històriques de consumidors i empreses, que paguen un dels rebuts més cars de tota la Unió Europea. La principal mesura anunciada ahir per la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, és l'eliminació de l'impost a la generació, conegut com l'impost al sol, cosa que suposarà una rebaixa de la factura de la llum del voltant del 3%.
El govern socialista considera que cal reformar tot el mercat energètic, per ineficient i antiquat, i perquè el fa responsable de l'elevat preu de l'electricitat a Espanya. De fet, del que paguen els petits consumidors només el 28% correspon al consum en si, la resta són impostos. I en el cas dels grans consumidors, com les empreses, el consum representa un 50% de la factura. Les patronals i multitud d'estudiosos i informes han assenyalat el preu de la llum com un dels principals factors que resta competitivitat a l'economia espanyola.
Aquest és un llast que s'arrossega des que el PP va liberalitzar el sector, l'any 2000, i va aparèixer el concepte de dèficit tarifari, és a dir, la diferència entre el que ingressen les elèctriques i els costos que la normativa reconeix per subministrar electricitat. D'aquesta manera, una mesura que en teoria havia d'ajudar a fer baixar el preu de l'energia, al final el va acabar encarint, en un fenomen econòmic similar a l'impacte que va tenir la liberalització del sòl en el preu de l'habitatge. Des de llavors tot han sigut pedaços i més pedaços, fins al punt que la factura de la llum s'ha convertit en un jeroglífic impossible de desxifrar per al ciutadà comú.
Aquest desgavell ha sigut especialment sagnant en el camp de les renovables, on els canvis de normativa i les giragonses en les ajudes al sector han fet que ara l'Estat estigui en risc d'haver de pagar fins a 10.000 milions d'euros en indemnitzacions als afectats. És evident que el futur passa per incentivar les energies renovables, per facilitar la cogeneració i per un sistema que garanteixi la competència real entre elèctriques en un sector que encara arrossega els vicis del seu passat monopolístic.
L'anunci de dimecres de la ministra Ribera dona oxigen al govern Sánchez, que ha hagut de fer-se enrere en altres mesures, com la de tornar a vincular les pensions a l'IPC, una discussió que ahir va deixar tocat el Pacte de Toledo com a fòrum de debat allunyat de la batalla política diària. Al marge d'aquesta qüestió, seria bo que el govern presentés una proposta global de reforma del mercat de l'energia que vagi més enllà de mesures pal·liatives com la de l'ampliació del bo social per a la calefacció o rebaixes concretes com l'anunciada aquest dimecres. Si de veritat el govern Sánchez vol demostrar que té un model socioeconòmic alternatiu al del PP, ha de ser agosarat i ambiciós. La seva fragilitat parlamentària no pot ser excusa per no afrontar les reformes estructurals pendents des de fa dècades per avançar cap a un nou model productiu. I el de l'energia no és un sector menor per al futur de l'economia, al contrari.
