L’EDITORIAL

Quan els plans d’igualtat es queden en l’anunci

Hem entrat en l’anomenada Setmana de la Dona, que diverses entitats, organismes i col·lectius aprofiten per fer camí cap al 8 de març, Dia Internacional de les Dones. És una època que s’omple de protestes i reivindicacions, i també de bons propòsits, d’evolució en alguns casos i d’esmena en d’altres. El temps, però, actua com un implacable cotó fluix per comprovar l’eficiència d’aquests bons propòsits.

Ahir va fer un any que el govern espanyol va aprovar el “reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació”, que va ser publicat al BOE el dia abans del Dia Internacional de les Dones. Entre altres disposicions, aquest decret llei donava un any a les empreses d’entre 150 i 249 treballadors per elaborar un pla d’igualtat. Però també emplaçava el ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social a desenvolupar el reglament del decret, eina imprescindible per crear o adequar els pertinents registres (les empreses de més de 250 treballadors tenen registre des del 2007). Allà s’hi podrien anar inscrivint voluntàriament les empreses de les dimensions mencionades, però també havia de servir a la Inspecció de Treball per fer-ne els controls pertinents.

Un any després, quan ha d’entrar en vigor l’efectivitat del decret llei tant pel que fa als plans d’igualtat com al registre, el reglament no hi és, i les previsions més optimistes apunten que encara trigarà mesos. A Catalunya, per exemple, la Generalitat ha tirat pel dret amb un registre propi emparat en la llei catalana. Hi ha un pacte amb el govern espanyol -per evitar el conflicte de competències- segons el qual finalment el registre català s’haurà d’adaptar al contingut que exigeixi el reglament estatal, però la manera de funcionar no és acceptable. Des del departament de Treball no dubten a parlar de “llimbs” legals. En qualsevol cas, al registre català s’hi han inscrit 202 empreses, prop d’un 10% de les que ho han de fer en aquesta segona fase de la llei del 2007.

El govern espanyol podrà adduir la inestabilitat a l’executiu provocada per les eleccions que tot just un mes després de l’anunci va convocar Pedro Sánchez en no ser aprovats els pressupostos. Una inestabilitat ampliada fins a l’octubre per una decisió més discutible del mateix Pedro Sánchez. Però l’elaboració d’un reglament és essencialment tècnica, i podria haver estat a punt, o almenys hauria pogut tenir molt menys retard.

La igualtat no és una qüestió superficial, és un problema de fons de tota la societat

Perquè la igualtat no és una qüestió superficial, d’anunci, de propaganda i de “ja ho trobarem”. És un problema de fons de tota la societat, amb múltiples arestes, però serà un gran avenç poder comprovar que un home i una dona cobren el mateix per una feina igual -sigui quina sigui l’empresa, sigui quin sigui el sector-. No podem oblidar que a les portes del 8 de març del 2020 la bretxa salarial a Catalunya continua sent de 6.500 euros bruts a l’any a favor dels homes. I això ni té cap mena de sentit ni pot estar a l’espera d’un reglament que porta retard.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF