25/09/2018

El pitjor error seria menystenir Valls

2 min
L'ex-primer ministre francès Manuel Valls, en una conferència al CCCB presentant la seva candidatura a les municipals de 2019

BarcelonaDesprés de molts mesos d'especulacions i rumors, l'ex primer ministre de França i baluard crític contra el Procés sobiranista català, Manuel Valls, va fer aquest dimarts el pas i va anunciar la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona. En el seu primer discurs, Valls ja va donar mostres de la seva habilitat política. Va fer esforços per allunyar-se del perfil netament unionista que havia exhibit en actes recents al costat d'Albert Rivera per reivindicar el catalanisme de la seva família i la seva connexió emocional amb la ciutat que el va veure néixer. Va ser un discurs pensat al mil·límetre per algú acostumat al combat polític de més alt nivell. Per això, el pitjor que podria fer tant l'independentisme com els comuns és menystenir la seva candidatura o intentar ridiculitzar-la. És un adversari temible, amb suports importants i gens negligibles.

Dimarts ja es va poder veure quines conclusions ha tret Valls de les seves reunions i trobades: ningú aliè a la tradició política del catalanisme i amb un discurs dretà pot ser alcalde de Barcelona. Per tant, el seu primer objectiu és desmarcar-se de l'unionisme radical de Ciutadans, que fa campanya a favor de retirar llaços grocs. "Barcelona ha de ser un punt de trobada, un espai de convivència, l’inici de la solució per superar les divisions que es viuen a Catalunya", va dir Valls en un to conciliador allunyat de l'estratègia de la tensió dels taronges.

Els discursos i les estratègies polítiques, però, no poden amagar les carències del seu projecte. Per començar, només té el suport explícit de Ciutadans, que ha acceptat diluir-se dins d'una plataforma personalista que no controla amb l'esperança que almenys servirà perquè no hi hagi un alcalde sobiranista a Barcelona. En segon lloc, Valls no compta, almenys encara, amb personalitats barcelonines potents per a la seva llista, que pot acabar sent copada per aquest unionisme del qual ara sembla que vol fugir. En tercer lloc, l'ex primer ministre francès ha fet el pas només quan ha vist la seva carrera perduda a França, i això alimenta les veus que el consideren un oportunista que només busca refugi a Barcelona després d'abandonar els electors que li van donar suport en les passades legislatives franceses.

Ara bé, com dèiem, Valls no és un polític qualsevol i la seva presència en campanya afegeix més incertesa al resultat. El seu discurs sobre la manca de seguretat en alguns barris de Barcelona, sobre el fracàs de l'actual consistori amb l'habitatge o sobre la gestió del turisme ha de ser contestat des de la solvència intel·lectual, amb dades i rigor, i no amb quatre eslògans o frases fetes. Tant de bo la candidatura de Valls obligui la resta de candidats a apujar el nivell i afrontar els grans debats de ciutat pendents.

No es pot oblidar, però, que rere el discurs amable de Valls d'ahir s'hi amaga un polític ambiciós, un antiindependentista furibund delerós de fer servir Barcelona com a plataforma de promoció.

stats