La fi dels peatges s’acosta, i encara no hi ha model alternatiu

La concessió de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant s'acaba enguany, però no està assegurada la gratuïtat

El debat sobre els peatges de les autopistes i què cal fer quan s'acabin les actuals concessions fa temps que està obert, però de moment sense que hi hagi posicions clares i definides que permetin albirar el que passarà en el futur immediat. De moment, al desembre s'acabarà la primera concessió a Catalunya, la de l'AP-7 en el tram sud, el que va de Tarragona a Alacant, i tot i que el temps comença a acabar-se per definir un nou model que asseguri la conservació i millora d'aquesta important via, des del govern de l'Estat la indefinició continua sent la norma.

Malgrat el que voldrien molts dels seus usuaris, no està clar que aquest tram acabi sent totalment gratuït, com sí que ho ha sigut de moment el tram de l'AP-1, entre Burgos i Armiñón, la concessió del qual es va acabar el novembre passat. En el cas de Catalunya, sens dubte la comunitat amb més nombre de peatges i on la intensitat del trànsit també és una de les més elevades, es plantegen altres possibilitats lligades gairebé totes al pagament per ús, tot i que en diverses variants. Des de la Generalitat es defensa el sistema de vinyeta, que suposa pagar una quantitat, anual o per períodes més curts, que permetria circular gratuïtament per totes les vies d'alta capacitat. Hi ha qui proposa un sistema de vinyeta de pagament segons els quilòmetres recorreguts, cosa que exigeix implantar tecnologia nova a les vies. Són sistemes que fan pagar només qui fa ús del servei i que estesos a totes les vies d'alta capacitat de l'Estat permetrien acabar amb la discriminació entre les comunitats que tenen molts peatges, com Catalunya, enfront d'altres que gaudeixen d'una xarxa d'autovies gratuïtes. És diferent el que proposa el RACC, que opta perquè part dels diners dels impostos relacionats amb l'automòbil (matriculació, hidrocarburs i circulació) es destinin de manera finalista al manteniment de les vies.

Des del govern de l'Estat les posicions han variat. Si el PP havia 'promès' aixecar els peatges i que el cost de manteniment passés a mans de l'Estat, l'actual govern del PSOE considera que aquest és un model insostenible, ja que la conservació i el manteniment no tan sols de les autopistes sinó també de les autovies costa uns 3.000 milions d'euros a l'any. L'actual ministre d'Infraestructures, José Luis Ábalos, ja va advertir fa poc que aquest cost no es pot assumir via pressupostos de l'Estat, però tampoc ha liderat fins ara el debat sobre què cal fer a partir d'ara.

El cert, però, és que està arribant l'hora de decidir i cal començar a definir ja un nou sistema que asseguri una mobilitat ràpida, segura i sostenible a Catalunya i a l'Estat. I, tenint en compte l'escàs interès de l'Estat per invertir i millorar les infraestructures catalanes, un dèficit denunciat i reclamat des de fa anys, estaria bé que per una vegada fossin generosos almenys en el camp de les idees i s'obrissin a deixar que la decisió sobre com s'han de gestionar les infraestructures catalanes es decidís entre els diversos agents del país que ja hi estan treballant.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF