Un pacte amb l'extrema dreta que sortirà car al PP, a Cs i a la societat

Vox ha aconseguit imposar la seva agenda al pròxim govern d'Andalusia

El PP i Cs van reiterar ahir que aquest dimecres era un dia històric perquè per primera vegada en 40 anys hi havia un acord per desallotjar el PSOE del poder a Andalusia. Però en realitat la jornada d'ahir va ser històrica per un fet molt més rellevant: 40 anys després l'extrema dreta torna a condicionar un govern a Espanya i a imposar la seva agenda a la societat. La pretensió de populars, i sobretot de la formació d'Albert Rivera, d'aconseguir gratis el suport de Vox va quedar en res. A canvi de votar la investidura de Juan Manuel Moreno Bonilla, els ultres van pactar amb el PP un document de 37 punts que recull el nucli de l'ideari ultraconservador i arrenca concessions com ara crear una conselleria de Família, derogar la llei de memòria històrica o facilitar que els pares puguin impedir que els seus fills rebin una educació que no combregui amb els seus valors.

El document pactat, malgrat l'habilitat del PP per esquivar compromisos concrets, és tota una declaració de principis i recull els pilars de la ideologia reaccionària que avança per tot el planeta: nacionalisme furibund, xenofòbia, masclisme, tradicionalisme, defensa a ultrança del sistema capitalista menys moderat i l'statu quo econòmic. Pràcticament no hi ha referències a les polítiques socials, com si no hi hagués andalusos pobres, al llarg de tot l'acord.

El PP ha comès l'error d'abraçar-se a Vox i comprar el seu ideari pensant-se que d'aquesta manera li podrà restar força, quan és justament tot el contrari. El que està fent és alimentar un monstre que acabarà per fagocitar bona part dels seus electors. Però molt més hipòcrita resulta l'actitud de Ciutadans, que ahir va voler aparentar que no tenia res a veure amb l'acord PP-Vox, com si no existís, en un intent d'amagar a l'opinió pública que el canvi polític que van prometre en campanya es farà de bracet amb l'extrema dreta. Albert Rivera té un problema gros perquè ja s'ha guanyat la repulsa d'alguns dels seus socis europeus, com ara el president francès Emmanuel Macron, i li ha rebentat la campanya a Manuel Valls.

Però cap cortina de fum és prou espessa per amagar el pacte implícit entre l'extrema dreta i Ciutadans, que –recordem-ho– és la primera força al Parlament de Catalunya. A més, tal com va advertir el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, això no ha fet més que començar. I ara vindrà la negociació dels pressupostos i la tramitació de les lleis. Cada pacte, cada votació conjunta amb els populistes de dretes, soscavarà el mite que Ciutadans és un partit centrista i europeista. Quedarà tacat per sempre.

Tot apunta que, malgrat el somriure forçat d'ahir de Juan Manuel Moreno Bonilla i Juan Marín, el que ve ara s'assembla molt a un calvari en què Vox, que té la paella pel mànec, tindrà totes les de guanyar tutelant el govern des de fora. I potser algun dia el PP i Cs s'adonaran que van pagar un preu massa alt per complir la promesa de desallotjar el PSOE de la Junta. Però llavors potser ja serà massa tard.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF