El batxillerat i la formació professional, dues cares de la mateixa moneda

Només té futur un país abocat al coneixement en totes les seves franges i en totes les edats

L'onada d'innovació educativa que viu Catalunya va donant fruits i està fent perdre la por al canvi. Són moltes les iniciatives que els últims anys comencen a quallar dins del sistema educatiu, sobretot a la primària, i cada cop més també a la secundària. Els mestres han marcat el ritme i l'administració comença a fer seves algunes línies de canvi. Si fa unes setmanes es coneixia la imprescindible i tardana potenciació de la formació professional (FP) dual, ara s'han fet públiques tres noves línies de batxillerat pensades per a alumnes que el volen cursar però no tenen clar que després vulguin anar a la universitat.

De fet, tres de cada deu alumnes que actualment fan el batxillerat renuncien després a anar a les Proves d'Accés a la Universitat, les famoses PAU, sobre les quals també hi ha debat perquè globalment responen encara a mètodes antics d'aprenentatge. De fet, el batxillerat clàssic en les seves diverses modalitats (científic, social, tecnològic i artístic) està clarament enfocat a superar les PAU, que condicionen de dalt a baix els programes d'estudi i fan difícil innovar en els temaris i els mètodes. 

Per contribuir, entre altres coses, a trencar aquesta dependència de les PAU, es posen ara en marxa tres batxillerats diferents, tres plans pilots que començaran el curs que ve en centres que ho han demanat. Es tracta d'experiències per adaptar aquesta formació no obligatòria a necessitats que no sempre són les universitàries. Hi haurà un batxillerat de tres anys per rebaixar la pressió a alumnes que no segueixen el ritme convencional, un altre batxillerat també de tres anys per combinar-lo amb un cicle formatiu de grau mitjà, i finalment un batxillerat professionalitzador i més competencial.  

No cal que tothom vagi a la universitat. De fet, falten bons professionals mitjans en moltes branques laborals. Al País Basc hi ha més estudiants de FP que universitaris. El Saló de l'Ensenyament, que s'ha celebrat aquests dies a la Fira de Barcelona, mostra una gran oferta universitària, però també cada cop més oferta de cicles professionals. És un bon aparador de les moltes possibilitats formatives que els joves tenen avui a Catalunya. Aquesta varietat –a la qual se suma la flexibilitat dels nous batxillerats– és el que ha d'ajudar a combatre l'abandonament dels estudis. Tot i que s'ha millorat molt des del 2004, quan a Catalunya es va assolir un percentatge rècord d'abandonament d'estudis (34%) en la franja d'edat dels 18 als 24 anys, la xifra actual del 17% encara és preocupant. La mitjana europea està en el 10%.

L'existència d'aquests nous batxillerats i la potenciació de la formació professional –especialment de la dual, que inclou pràctiques remunerades en l'entorn empresarial– són iniciatives que van en la bona direcció. Només té futur un país abocat al coneixement en totes les seves franges, des de la formació professional fins a la recerca puntera, en totes les edats i amb empreses compromeses amb el mestratge i la innovació.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF