La necessitat de recordar Auschwitz
El 75è aniversari de l’alliberament del camp d’Auschwitz-Birkenau per part de l’Exèrcit Roig coincideix amb un rebrot de l’extrema dreta a escala global i d’actituds que hi van relacionades com l’antisemitisme o el racisme. Aquesta realitat demostra que no s’ha fet la necessària pedagogia sobre el que va significar l’Holocaust entre les generacions posteriors a la Segona Guerra Mundial, i això malgrat la gran quantitat de testimonis, estudis, monografies i pel·lícules que s’han fet al voltant de la Xoà.
Aquesta és la reflexió que comparteixen els historiadors i assagistes sobre memòria històrica consultats per l’ARA per al dossier d’aquest diumenge. Tots ells es preguntes fins i tot si no s’ha banalitzat la memòria històrica incloent el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, on van ser assassinades entre un milió i un milió i mig de persones, en rutes turístiques. No vacuna contra aquell horror que el visitin com un monument més una munió de turistes que sovint no semblen conscients del que hi va passar fa només vuit dècades. La pregunta és, doncs, què s’ha fet malament o què no s’ha fet. ¿S’ha esforçat prou el sistema educatiu per explicar tot el fenomen del nazisme i la catàstrofe que va significar per a la humanitat? En aquest sentit cal aplaudir la feina feta per entitats com l’Amical de Mauthausen a casa nostra per acostar als escolars una realitat que ens ha tocat de prop.
Però cal anar més enllà i que sigui el mateix sistema educatiu el que aprofundeixi en la història recent europea i no passi de puntetes per aquests episodis, com tampoc per la Guerra Civil Espanyola, que no va ser més que el preludi del que vindria després de la mà de Hitler i Mussolini. Aquesta tasca pedagògica, a més, hauria de ser d’àmbit continental i ser liderada per les institucions europees, ja que elles mateixes van néixer amb la voluntat que no es tornés a repetir la tragèdia del segle XX. I més ara que la presidenta de la Comissió és una alemanya com Ursula von der Leyen, que té una oportunitat única per deixar empremta en aquest àmbit.
En tot cas, la necessitat de recordar Auschwitz és avui més vigent que mai. Justament perquè aviat desapareixeran els últims supervivents, i per dolorós que sigui escoltar les seves experiències, és un deure moral de cara a les futures generacions. Només així se les podrà immunitzar davant els discursos supremacistes, xenòfobs o intolerants amb les minories. Només així es podrà evitar que el populisme penetri en les nostres societats i acabi creant barreres infranquejables entre uns i altres. Només així es podrà evitar que el discurs de l’odi al diferent guanyi adeptes i acabi impregnant tota la societat fins a convertir-la en el nostre particular infern quotidià.
