Un món sense diners físics?

L'avenç dels pagaments electrònics no ha desterrat el 'cash', encara

Fa una dècada el prestigiós setmanari econòmic 'The Economist' va pronosticar la fi del diner en metàl·lic en un període de 15 anys. I és cert que en aquell moment el creixement dels pagaments amb targeta o electrònics semblava imparable i destinat a acabar amb les monedes i bitllets, el sistema amb el qual els humans hem pagat tota mena de béns i serveis en els últims tres mil·lennis. Doncs bé, com tantes altres profecies, aquesta va pel camí de no complir-se.

Les dades oficials indiquen que a la zona euro la gran majoria de transaccions encara es fan en metàl·lic (un 80%), tot i que l'import que es mou en 'cash' és del 54%. És veritat que hi ha moltes diferències entre països, i així, mentre que a Espanya el 87% de les operacions són en metàl·lic i d'aquesta manera es mouen el 68% dels diners, a França les transaccions amb monedes o bitllets són el 68% però només representen el 28% del total del valor que es mou. Tot i així, fins i tot en el cas dels països nòrdics, que és on hi ha més facilitats per pagar amb targeta, no està prevista una desaparició total del 'cash'. El costum de portar diners a la butxaca, malgrat les múltiples opcions de pagament virtual que hi ha al mercat, encara té avantatges.

Aquesta qüestió, com moltes altres que tenen a veure amb la tecnologia, planteja un seguit de qüestions gairebé filosòfiques. Els defensors de la desaparició del metàl·lic addueixen que seria una manera efectiva de lluitar contra el crim organitzat, que mou milions i milions en metàl·lic, i l'economia submergida. Sense bitllets, per exemple, seria molt més difícil no pagar l'IVA, i l'Estat recaptaria molts més recursos.

De fet, el Banc Central Europeu deixarà d'emetre bitllets de 500 euros el mes que ve per evitar-ne l'ús fraudulent. La idea és que el metàl·lic ha de servir per a les petites operacions però no per a les grans transaccions. Tot i això, els últims anys també s'ha demostrat que el crim organitzat, que té una gran capacitat d'adaptació, també sap operar en el medi electrònic i en el camp de les criptomonedes.

A l'altre extrem, els defensors del diner físic argumenten que, si desapareix, els ciutadans perdrem completament qualsevol tipus de dret a la intimitat, perquè totes les nostres operacions estaran monitoritzades. A més a més, tothom estaria obligat, des del moment de néixer, a tenir un compte en un banc, limitant el que ara podríem considerar una llibertat bàsica com tenir els diners a casa.

El resultat final sembla que tendeix cap a un equilibri on interactuen diversos factors, des dels purament econòmics fins als culturals, però que sembla garantir la supervivència del metàl·lic durant molts anys. I serà cada consumidor el que podrà triar en cada moment quina opció de pagament tria i quina informació vol donar. I de moment sembla que no volem renunciar al tacte dels bitllets quan hi passem els dits per damunt ni al dringar de les monedes a la butxaca.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF