13/09/2019

El lamentable espectacle de la investidura

2 min
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias després de l’acord pels pressupostos.

BarcelonaEl serial de les negociacions, o més ben dit, de l'absència de negociacions, per a la investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i Podem està començant a agafar un aire entre l'esperpent valleynclanesc de 'Luces de Bohemia' i 'La escopeta nacional' de Berlanga. L'últim episodi, el de Pablo Iglesias pressionant el rei perquè, quan parli amb Sánchez, li faci veure que la coalició és la millor opció, és un autèntic despropòsit. Com és possible que el líder d'una formació teòricament republicana demani al rei una intervenció en benefici propi que està clarament fora de les atribucions que li fixa la Constitució? ¿No se n'adona, Iglesias, que l'última persona que s'ha de pronunciar sobre quina és la millor fórmula de govern és precisament Felip VI?

Però és que es dona la circumstància que en cercles del PSOE també s'ha especulat sobre la possibilitat d'obligar el rei a extralimitar-se. A la Moncloa pensen que el monarca no s'hauria de limitar a preguntar als líders polítics si votarien a favor de Sánchez, sinó també si garanteixen el suport al seu programa. És el que anomenen una investidura trampa, en què Iglesias donaria els seus vots gratis a Sánchez per després convertir la legislatura en un calvari.

Òbviament, ni les pretensions d'uns ni les dels altres tenen cap sentit, i no són més que la prova fefaent del desconcert que s'ha apoderat de l'esquerra espanyola, incapaç de pactar en benefici de tots els ciutadans. El rei s'ha de limitar a constatar si un candidat té suports per sortir investit. I res més. I l'obligació de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, un cop constatat que no hi ha cap altra alternativa possible, és posar-se d'acord.

Però el que ens hem trobat és un espectacle lamentable en què Pedro Sánchez no ha tingut mai voluntat de pacte real amb Unides Podem, i en què Iglesias sembla lamentar-se ara de no haver acceptat l'oferta que 'in extremis' li va fer arribar el PSOE durant el debat d'investidura fallit del juliol. Tot plegat demostra una gran irresponsabilitat i porta a unes eleccions que suposen una inesperada revàlida per a la triple dreta després del fracàs del juliol. L'última oferta d'Iglesias, la d'un executiu amb data de caducitat, sembla més una maniobra electoralista que una fórmula amb futur.

És cert que les enquestes pronostiquen una clara victòria del PSOE, però lluny de la majoria absoluta. I el que és difícil de predir és l'efecte que pugui tenir el fastigueig i la desmotivació entre l'electorat progressista, que pot tenir la temptació de quedar-se a casa si veu que la seva opció preferida, la d'un pacte PSOE-Unides Podem, és inviable políticament per la mala relació entre els seus líders.

La ciutadania demana més honestedat i menys càlcul polític. I si Sánchez no vol un pacte amb Podem l'únic que ha de fer és dir-ho obertament perquè la ciutadania sàpiga a què atenir-se en cas de noves eleccions. I ha de saber que per moltes enquestes i 'spin doctors' que li diguin el contrari, l'època de les majories absolutes i del bipartidisme ja no tornarà.

stats