02/07/2020

La justícia del tercer grau per als presos polítics

2 min
Els presos afronten la revisió de grau amb l’aval del 100.2

BarcelonaLes juntes de tractament de les presons catalanes han proposat que els nou presos polítics independentistes (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) passin al tercer grau penitenciari, una decisió que equival a un règim de semillibertat en què només haurien d'anar a dormir a la cel·la entre setmana. Es tracta d'una notícia molt esperada pels familiars i amics dels presos i que ve a alleugerir una situació ja de per si injusta des de l'inici mateix del procés judicial. Tot i això, cal felicitar-se per la professionalitat i rigor dels tècnics del departament de Justícia, que, fent una lectura escrupolosa de la llei i seguint tots els procediments, han aplicat les mesures que dicta el sentit comú.

Ha de quedar clar, però, que el tercer grau no és cap privilegi, sinó que és una figura penitenciària que s'aplica a Catalunya amb normalitat en multitud de casos. I, en efecte, els presos mateixos sempre han dit que no volien tenir cap privilegi respecte als seus companys de centre. Així ho va explicar el director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó: "No es pot mantenir en un grau inferior algú que pot estar en un grau superior". Doncs si la llei ho permet i els informes són favorables, no hi ha d'haver cap inconvenient perquè el departament validi la proposta de les juntes de tractament.

Una altra cosa serà el que faci la justícia. La Fiscalia pot recórrer la decisió, com, de fet, ha fet amb el 100.2 i molts dels permisos concedits, i forçar que el jutge de vigilància s'hagi de pronunciar. En aquest cas, l'últim estament judicial que s'hauria de pronunciar seria el tribunal enjudiciador, és a dir, el Tribunal Suprem i, específicament, el president de la seva sala penal, Manuel Marchena. Recordem que el tribunal, en la seva sentència, no va incloure la petició de la fiscalia perquè no se'ls pogués atorgar el tercer grau fins que haguessin complert la meitat de la condemna. Seria, per tant, un escàndol que ara Marchena tombés el tercer grau. Només es podria interpretar com una revenja.

Els presos polítics han de poder fer vida normal i, el que és més important, han de poder mantenir la seva activitat política. Perquè els problemes de fons que van acabar amb el judici de l'1-O estan lluny de solucionar-se. De moment, és un primer pas que el president espanyol, Pedro Sánchez, no hagi posat cap objecció a la concessió del tercer grau. Però caldria anar molt més enllà, perquè només amb una amnistia general es podrà recuperar la mínima confiança necessària per a un diàleg realment efectiu. Com reconeixia diumenge passat a l'ARA l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, l'1-O i la repressió posterior han deixat una ferida oberta a Catalunya que caldrà abordar algun dia. I, en tot cas, s'haurà de fer amb tothom en llibertat i sense l'amenaça de la presó per defensar democràticament unes idees determinades.

stats