28/10/2018

Amb la instrucció confirmada, que s’acabi la presó preventiva

2 min
D'esquerra a dreta, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull

Ja hem entrat en la primera fase del judici oral del Procés. Després que el magistrat Manuel Marchena confirmés dijous la instrucció del jutge Pablo Llarena i declarés formalment oberta la prèvia del judici oral -la primera vista seria a mitjans de gener-, som en ple període de presentació dels escrits de les acusacions. Està previst que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat i l’acusació particular (Vox) presentin la documentació aquest divendres, just quan es compleix un any de l’ingrés a presó d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn i enmig del pont de Tots Sants.

Serà un dels moments en què l’independentisme podrà comprovar si els gestos que bona part d’aquest moviment ha demanat a l’Estat -per votar favorablement els pressupostos del 2018- s’acaben o no materialitzant. En les pàgines de Política d’avui apuntem que l’Advocacia de l’Estat és l’únic recurs que li queda a Pedro Sánchez en aquest sentit, i que l’òrgan estudia abandonar la rebel·lió -que defensava a l’estiu- per delictes menors com sedició. Una possibilitat que ni de llarg satisfà l’independentisme, perquè aboca a acusacions d’entre 10 i 15 anys i, en el cas que s’hi afegeixi la malversació agreujada, el total de pena demanada podria acostar-se a la de rebel·lió.

Un resultat ben minso si es té en compte que l’independentisme parteix de l’absència de violència, de la negació de la rebel·lió, la sedició i la malversació. I no només l’independentisme, sinó també amplis col·lectius de l’esquerra espanyola, del mateix món judicial espanyol i, per descomptat, de l’europeu.

Però en aquest escenari obert dijous hi ha un tercer vessant. Més enllà d’aquesta negociació pressupostària i de la negació de màxims dels delictes i, per tant, del cas, hi ha un tercer nivell d’anàlisi sobre la realitat més immediata. Es tracta de tenir en compte que, un cop confirmada la instrucció de Llarena, els terminis processals estan tirant endavant i que va prenent forma la imatge del judici amb l’horitzó del mes de gener.

I és basant-nos en aquest tercer vessant que caldria esperar alguna cosa més. Que no té cap relació amb cap negociació pressupostària, ni forma part de cap estratègia de gestos. Ni tampoc qüestiona cap plantejament general crític sobre un judici amb moltes més ombres que llums, i està al marge del desenllaç final. I que per descomptat tampoc respon a cap adscripció ideològica que no sigui el respecte pel més elemental dret de defensa i, per descomptat, pels drets humans.

El que caldria esperar és que s’aixequi d’una vegada la presó preventiva que pateixen els 9 presos polítics (dels 18 que estan citats en el judici). El que caldria esperar és que puguin afrontar els mesos que venen en condicions. Que puguin preparar les seves defenses disposant d’una interlocució i unes jornades de treball còmodes amb els seus equips d’advocats. Que puguin viure un temps que serà decisiu per al seu futur, a casa, amb els seus.

stats