El xat dels jutges i la indefensió dels presos polítics
BarcelonaLa publicació de comentaris ofensius contra l'independentisme i els seus dirigents –que van des de "colpistes" fins a "nazis"– proferits en un xat intern de jutges i magistrats de tot l'Estat emparat pel servidor del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), és més que una anomalia o una anècdota. És un autèntic escàndol, susceptible de comportar un delicte. Aquests insults, a més, creen un obvi sentiment d'indefensió en els presos polítics catalans. On és la necessària imparcialitat dels alts funcionaris que han d'administrar justícia? Un estat de dret es fonamenta en un poder judicial no només independent, sinó també equànime, neutral, ponderat. Tot això salta pels aires. Fa basarda comprovar com en un fòrum intern de jutges han circulat, amb impunitat, opinions que pronunciades en altres entorns fins i tot podrien ser considerades per alguns delicte d'odi, i que en tot cas estan viciades per una evident presa de partit ideològica: "Amb els colpistes no es negocia ni es dialoga", s'assegura en un dels missatges, mentre que en un altre es parla de "germen independentista" i fins i tot hi ha un magistrat que assegura que va marxar de Catalunya perquè "no inoculessin el virus de l'odi" en el seu fill.
Estem davant d'un despropòsit que hauria d'alarmar no només la part de la societat catalana que es considera assenyalada i perseguida, sinó també el conjunt de la societat espanyola. Amb una cúpula judicial així, la democràcia coixeja. Quina credibilitat mereixen uns jutges que munten una tertúlia digital contra uns ciutadans per les seves idees? El silenci que de moment ha exhibit el CGPJ és preocupant. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet una el·líptica crítica dels fets en afirmar que "confia en la independència i la imparcialitat de la justícia pel que fa al procés obert contra els líders independentistes". És una manera indirecta d'advertir als magistrats que no vol més relliscades. Sens dubte, Sánchez és conscient de la crisi d'imatge que la justícia espanyola pateix en el context europeu per la manera com ha gestionat la persecució dels exiliats i per la duresa processal amb què ha tractat els presos.
Conscient d'aquesta sortida de to del xat dels magistrats, i coincidint amb el primer aniversari dels fets del 20 de setembre que van donar peu a unes absurdes acusacions de rebel·lió contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, basades en una inexistent violència tumultuària, el president de la Generalitat, Quim Torra, va posar ahir en qüestió tot el sistema judicial espanyol dins la seva estratègia acusatòria de cara al judici contra els presos independentistes. La indignació és natural. Però cal anar molt amb compte a no caure en el mateix broc gros que es denuncia. Que la parcialitat sigui seva i només seva. Perquè al costat d'una alta magistratura que sembla haver assumit sense complexos el paper de salvadora de la unitat de la pàtria al preu que sigui, fins i tot al de distorsionar la llei i els fets, hi ha molts jutges que fan correctament la seva feina, també a Catalunya.
