L'hora de posar fil a l'agulla en els pressupostos

BarcelonaLa primera visita que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet des que va ser investida al president de la Generalitat, Quim Torra, es va saldar amb una crida de Colau per aprovar els pressupostos de les dues institucions, l'ajuntament de la capital i el govern del país. Es tracta d'una idea que no és nova i que Colau ja havia repetit amb anterioritat, quan també s'estaven discutint els pressupostos de l'Estat, però que ara, a les portes d'una tardor que serà políticament calenta, pren més importància que mai.

El cert és que la falta de pressupostos, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, és un fet que perjudica objectivament els ciutadans, ja que impedeix a les administracions augmentar la inversió (només poden fer-ho de forma molt limitada) i els obliga a aplicar unes polítiques d'austeritat regressives des del punt de vista social i econòmic. És per aquest motiu que Torra va prendre aquest dimarts la paraula a Colau i es va mostrar favorable a explorar l'acord. Aquesta negociació, per tenir èxit, hauria de quedar blindada del context judicial (sentència del Procés) i electoral (possible repetició de les eleccions generals).

La setmana passada el PSC també es va oferir per aprovar els pressupostos, una opció objectivament més difícil. Tot i així, el vicepresident, Pere Aragonès, a més de negociar amb els comuns, també ho ha de fer amb el PSC i la CUP, i que en tot cas siguin aquestes forces les que hagin de justificar el seu 'no' als pressupostos. Davant de la paràlisi en què està immersa la política espanyola, incapaç de trobar el desllorigador de la investidura, Catalunya ha de fer un pas endavant i demostrar per la via dels fets que la fragmentació política no és un obstacle per millorar la vida dels ciutadans si hi ha veritable voluntat política per arribar a acords.

Perquè és hora d'explicar als ciutadans de Catalunya que la falta de pressupostos beneficia, sobretot, el ministeri d'Hisenda espanyol, que veu amb satisfacció com la Generalitat està lligada de peus i mans a l'hora d'aplicar polítiques expansives i, sisplau per força, acaba complint amb uns límits de dèficit injustos que se li imposen des de Madrid. Aquest deteriorament de les finances públiques es fa especialment visible quan davant de situacions crítiques com la necessitat de donar resposta a l'arribada de menors estrangers no acompanyats ('menes'), l'administració catalana no respon amb la rapidesa i diligència que seria desitjable.

En una entrevista a l'ARA diumenge, Pere Aragonès va anunciar que portaria el projecte de pressupostos al Parlament i parlaria amb tots els grups. El primer que s'ha de fer és presentar un projecte ambiciós, però també realista, que doni resposta a les necessitats reals del país. I després negociar amb amplitud de mires i destinant-hi moltes dosis de pedagogia, és a dir, explicant que arribar a acords amb adversaris polítics no és cap debilitat, al contrari. Ha arribat l'hora de posar fil a l'agulla en els pressupostos, doncs.

També és veritat que si el president i el vicepresident no se'n surten, Catalunya no està en condicions d'assumir una nova pròrroga pressupostària i llavors caldria donar la veu als ciutadans.