El govern espanyol, al servei de Llarena

Llarena no en té prou fent el ridícul ell sol: pretén arrossegar totes les institucions de l'Estat

El ministeri de Justícia i el d'Exteriors tenen ara una patata calenta. Han de buscar un advocat per defensar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa oberta a Bèlgica contra ell arran d'una demanda de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers exiliats. El Consell General del Poder Judicial, amb l'honrosa excepció de la vocal nomenada a proposta d'IU, Concepción Sáez, ja va instar l'Estat a prendre "totes les mesures necessàries" per garantir "la integritat i la immunitat" de la justícia espanyola a Bèlgica davant el que consideren un "atac planificat" contra la seva independència.

En resum, després de les derrotes judicial patides a Europa, i davant la possibilitat de fer un nou ridícul a Bèlgica, el jutge Llarena ha involucrat tots els estaments de l'Estat en la seva croada contra la justícia dels països de la UE. La reacció del CGPJ ha estat l'esperable, la corporativa, ja que abans d'admetre que un jutge del Tribunal Suprem s'està equivocant prefereix que el descrèdit sigui per a la justícia espanyola en el seu conjunt. Més delicada és la situació del govern de Pedro Sánchez, que es pot veure arrossegat a una batalla judicial en un país estranger que no faria més que augmentar el descrèdit d'un Estat que, en lloc d'afrontar políticament les demandes catalanes a través de la negociació, en mala hora va decidir cedir la iniciativa a un poder judicial que encara no ha fet la Transició.

El cas és que ara tots els ciutadans, també els catalans, hauran de pagar els serveis d'un advocat belga al senyor Llarena, que no té previst comparèixer davant la justícia d'aquell país, on està citat a declarar el pròxim dia 4. Si tan segur està de la seva instrucció, per què no acudeix a Bèlgica com qualsevol altre ciutadà i dona la cara? Quan el CGPJ denuncia que l'objectiu dels demandants és "sotmetre les actuacions sobiranes de l'estat espanyol a la jurisdicció d'un estat estranger", ¿no està admetent que la justícia espanyola és diferent de la resta de justícies europees, que no veuen enlloc la violència que justificaria el delicte de rebel·lió o fins i tot el de sedició?

L'estat espanyol, seguint aquell adagi tan hispànic de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra", atribuït a un contraalmirall de l'armada en les guerres contra els independentistes de les colònies sud-americanes, prefereix una derrota heroica que una retirada digna, encara que sigui al preu del desprestigi i d'allunyar-se de les tradicions jurídiques més democràtiques del cor d'Europa. És lamentable que Pedro Sánchez es posi ara al servei de Llarena i opti per aquest aïllacionisme judicial que recorda tant els temps de l'autarquia. Sobretot perquè el gest de la vocal Concepción Sáez demostra que la unanimitat que pretén el president del CGPJ i el Suprem, Carlos Lesmes, en defensa de Llarena no existeix. Però aquí s'ha donat l'ordre de tancar files davant de Bèlgica, Alemanya o qualsevol altre país amb més credencials democràtiques, i mantenir la immemorial, i nefasta, excepcionalitat espanyola.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF