El futur del planeta es decideix a les ciutats

BarcelonaEl 26 de maig els ciutadans decidiran qui governa les seves ciutats i pobles. Se sol dir que són les eleccions de la proximitat, en què importa més la persona que el partit o les sigles, però la realitat és que aquell vot servirà per dirimir molt més que qui arriba a ser alcalde o alcaldessa: servirà per decidir quin model de ciutat volem i dibuixar així, molt més del que ens pensem, el futur del planeta.

És precisament en l'àmbit urbà on s'afronten els reptes clau de la globalització: la nova economia, les migracions, la mobilitat, la gestió dels residus, la contaminació, la salut, la cura de la gent gran, etc. Es calcula que l'any vinent, el 2020, el nivell d'urbanització a Europa arribarà al 75%, i el 2050 serà del 84%. Aquest procés ens obliga a repensar les ciutats i també les solucions i respostes que tradicionalment hem donat als problemes que es plantejaven. Ara mateix, per posar un exemple, no és possible pensar la ciutat de Barcelona (ni la de València, ni la de Palma, ni tan sols Tarragona o Girona) sense incloure la seva àrea metropolitana. Milers de persones es traslladen cada dia des d'un municipi a un altre d'aquesta àrea metropolitana en trajectes de 15 o 20 quilòmetres. Viuen en un lloc però treballen en un altre. I van a comprar potser a un tercer o quart lloc. Qualsevol proposta ha de tenir en compte aquesta realitat o estarà condemnada al fracàs.

És per aquest motiu que l'ARA avui analitza en un dossier quines són les ciutats del món que han donat solucions imaginatives i innovadores a problemes coneguts. I així parlem de l'aposta per la mobilitat sostenible de Copenhaguen, de l'eficàcia del transport públic de Curitiba, al Brasil, de l'urbanisme de Montevideo, a l'Uruguai, de la política de lloguers barats de Viena, a Àustria, o de la gestió del turisme que està fent Amsterdam, a Holanda.

Al capdavall, les principals ciutats del món afronten problemàtiques similars, i avui en dia estem en condicions de comprovar quines receptes han funcionat i quines no. I també sabem que projectes faraònics començats de zero com el de Masdar, a Abu Dhabi, o el que es planteja actualment per substituir el Caire a Egipte no són sinònim d'èxit. Una ciutat ha de respondre a les necessitats de la població, i no a l'inrevés.

Per aquest motiu cal demanar als candidats a alcalde o alcaldessa de les nostres ciutats que es documentin sobre totes aquestes experiències, que estudiïn que s'està fent a fora, que parlin amb experts de cada matèria, i que no caiguin en el populisme de les promeses impossibles de complir. Per posar només un exemple, avui no es poden discutir els efectes negatius dels motors de combustió sobre la salut dels habitants de les ciutats, de manera que el debat no ha de ser si cal disminuir l'ús del vehicle privat sinó com es fa.

La humanitat només sobreviurà si és capaç de garantir una vida digna i saludable dins de les ciutats en sentit ampli, que són els espais de creació, d'intercanvi i de desenvolupament personal i col·lectiu que fan avançar la civilització.