Les exageracions de la Guàrdia Civil

El testimoni dels agents intenta apuntalar, dramatitzant els fets, el relat de la violència

Diversos agents de la Guàrdia Civil van declarar aquest dimarts en el judici que se segueix al Suprem contra 12 líders independentistes i van fer veritables esforços per apuntalar el relat de la violència que, en opinió de la Fiscalia i l'acusació popular –exercida per Vox–, justifica el delicte de rebel·lió. Dimarts també va ser el dia en què les defenses van excel·lir a l'hora de subratllar les contradiccions dels testimonis i contrastar un discurs amanit d'expressions com "terror" o "setge" amb uns fets molt menys èpics.

L'estratègia seguida pels uniformats va ser gairebé sempre la mateixa: intentar magnificar uns fets puntuals, com ara convertir el llançament d'unes ampolles d'aigua en una "pluja", i interpretar intencions, com dir si la multitud pretenia o no "assaltar" les dependències on la comitiva judicial estava fent els diferents escorcolls. La realitat és que no hi va haver cap assalt ni cap agent va necessitar assistència mèdica.

En altres casos s'exagerava o directament es mentia sobre fets concrets, com quan es va afirmar que els Mossos no van fer res per facilitar la sortida de la comitiva judicial del departament d'Exteriors, a la Via Laietana. La defensa va intentar passar un vídeo on es veia clarament com els Mossos van fer un cordó per protegir la sortida de la comitiva judicial, que no hi havia cap moment de tensió entre els dos cossos policials.

És evident que els guàrdies civils poden argüir que es van trobar una situació inèdita per a ells: una manifestació massiva a les portes d'un edifici oficial on s'està produint un escorcoll. Però és que ells mateixos han d'admetre que la situació era completament excepcional. Mai un cos policial havia estat requerit per la justícia per impedir un referèndum o per investigar suposades "estructures d'estat". Mai s'havia produït en la història de la democràcia espanyola una actuació policial que provoqués una onada d'indignació i protesta tan gran. Mai tampoc s'havia enviat antiavalots a confiscar urnes i paperetes de col·legis electorals ocupats per gent pacífica. Però d'aquí a voler pintar aquelles manifestacions com un tumult que pretenia obstaculitzar els escorcolls; o la resistència passiva dels ciutadans com una orgia de violència contra les forces de l'ordre, hi ha una diferència molt gran.

En última instància hem de pensar que el tribunal passarà per alt totes les consideracions dels testimonis, els adjectius i les sensacions personals, i se centrarà en els fets, és a dir, en les proves documentals. És allà, en els vídeos, on es podrà veure què va passar realment i es podrà valorar si l'actuació policial va respectar l'ordre judicial –que parlava de no alterar la convivència ciutadana– o va ser un autèntic despropòsit. Els guàrdies civils que declararan durant tota la setmana van al judici amb un discurs après. Però fins i tot ells haurien de reconèixer que és del tot insòlit, per no dir impossible, que la rebel·lió violenta d'una multitud no provoqui ni tan sols la baixa d'un agent l'endemà. I en canvi un ciutadà, Roger Español, sí que pot acreditar la pèrdua d'un ull.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF