Ens en sortirem

L'epidèmia demostra la fragilitat humana, però també la seva capacitat per superar obstacles

Ningú pensava que fos possible reviure un episodi com el que descriu Josep Pla a l’inici d’ El quadern gris, en l’entrada del 8 març de 1918: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família”. Pla feia referència a l’epidèmia de la grip espanyola, que va assolar el món en el període 1918-1920, i que segons alguns estudis va causar una mortaldat d’entre 30 i 50 milions de persones.


L’epidèmia de coronavirus torna a demostrar que l’ésser humà encara és vulnerable davant dels virus i que, malgrat haver construït un món altament tecnificat, encara és lluny el somni de tenir respostes per a tots els reptes que planteja la naturalesa en l’àmbit de la salut. I, malgrat tot, s’ha de subratllar que avui estem en molt més bones condicions que a principis del segle XX, amb un sistema públic de salut que ara mateix està demostrant que és la peça imprescindible, i mai prou valorada, per fer front a aquest tipus de situacions. Que la societat prengui consciència de la importància de mantenir aquest sistema i de valorar els seus professionals serà sens dubte una de les grans lliçons d’aquesta crisi.


L’altra serà la importància de la solidaritat i la responsabilitat col·lectiva. I de la mateixa manera que vivim un esclat de creativitat i de bon humor per passar el confinament en millors condicions, aquests dies estem veient com els comportaments insolidaris i egoistes són penalitzats socialment, i no només policialment o amb el Codi Penal a la mà. La de les cues de cotxes sortint de grans ciutats com Madrid, Barcelona o València, als quals els agents obligaven a retornar a casa, serà una de les imatges que quedaran a la retina. A l’altre extrem hem vist com s’han creat xarxes solidàries per ajudar gent necessitada, o com s’estan fent donacions de material als hospitals. Aquests dies es veu el millor i el pitjor de la condició humana: des de l’empresari que cuida els seus treballadors fins al que busca treure profit, des del professor que es preocupa pels seus alumnes i els fa arribar activitats fins al veí que no respecta el confinament.


És per això que no hi ha dubte que ens en sortirem, que superarem la crisi sanitària i després l’econòmica i social. Però ho haurem de fer des d’uns altres paràmetres, perquè el món ja no serà igual després d’aquesta experiència viscuda a nivell global, de Nova York a Pequín, passant per Barcelona i els petits pobles del Pirineu o de Mallorca. Les generacions dels nascuts després de la Segona Guerra Mundial no havíem viscut mai una situació similar. Però si els que la van viure se’n van sortir sobre la base d’un nou pacte social, no hi ha motius per pensar que aquesta vegada no passarà el mateix.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF