L'1-O, les empreses de capital estranger i els ocells de mal averany

Catalunya continua sent un bon lloc per a la inversió estrangera però cal seguir fent la feina per retenir i atraure talent

Els economistes asseguren que caldrà esperar encara un temps per determinar quin ha sigut l'efecte real de la inestabilitat política derivada del referèndum de l'1 d'octubre, l'aplicació de l'article 155 i les eleccions del 21-D sobre l'economia catalana. Per exemple, la setmana passada coneixíem la notícia que Catalunya va perdre gairebé 30.000 milions d'euros en dipòsits bancaris l'any 2017, tot i que la majoria d'aquests diners no van canviar d'entitat, sinó que van anar a parar a comptes mirall oberts en altres sucursals dels mateixos bancs en altres ciutats de l'estat espanyol. 

També hi ha algunes notícies positives per a l'economia catalana en l'últim any, com la que es desprèn de l'últim directori d'empreses estrangeres elaborat per Acció. Segons aquestes dades, les empreses de capital estranger han crescut un 22% a Catalunya en l'últim any i ja són 8.642, un 1% del total. Segons l'estudi d'Acció, aquestes empreses aporten el 31% del total de la facturació de les empreses catalanes (al conjunt de l'Estat, segons l'INE, aporten el 29%), representen la meitat de les exportacions de Catalunya i suposen el 19% del total de l'ocupació. 

A més, des de la sortida de la crisi l'any 2013, la tendència és a l'alça, i s'ha registrat un increment de 3.040 empreses estrangeres, un 54% més. No en va Catalunya és, segons el 'Financial Times', la millor regió d'Europa pel seu potencial econòmic, el capital humà i l'estil de vida, la rendibilitat i la connectivitat, a més de tenir una mà d'obra qualificada i amb un cost laboral encara inferior al d'altres regions que podrien ser competidores. 

A l'espera del balanç final de la crisi de la tardor passada, aquestes dades demostren que alguns missatges van ser força alarmistes i que Catalunya continua sent un bon lloc per a la inversió estrangera. De tota manera, convé seguir fent la feina.

D'una banda, el gran gruix del teixit empresarial, les petites i mitjanes empreses, que són les que donen feina al 70% dels ocupats catalans, han de ser conscients que cal continuar fent un esforç per sortir al mercat exterior, atès que això els fa millorar la productivitat.

D'altra banda, les diferents administracions també han de fer els deures. Han de seguir creant el clima idoni per fomentar les diferents iniciatives empresarials. Per exemple, no pot ser que i niciar una empresa industrial a Catalunya costi fins a quatre cops més que fer-ho a la resta de l’Estat, segons dades del Banc Mundial. També s'han de crear les condicions necessàries per atraure talent de fora i retenir l'autòcton a través d'un sistema de recerca potent. A més, si bé és veritat que, molt probablement, les més de 4.000 empreses que van canviar de seu social arran de la crisi política no tornaran, també ho és que les seves seus operatives, les seves oficines principals i, per tant, el gruix dels seus empleats continuen estant aquí, i cal treballar des de tots els àmbits perquè continuï sent així.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF