La dignitat de les víctimes de l'accident de metro de València

El reconeixement de culpa per part dels imputats tanca una pàgina negra del País Valencià

El 3 de juliol del 2006 un comboi del metro de València va descarrilar a prop de la parada de Jesús i va provocar la mort a 43 persones i ferides a 47 més, la majoria veïns de Torrent. Va ser el pitjor accident de la història del metro a Espanya i, tot i així, les autoritats del moment, amb el president Francisco Camps al capdavant, es van aplicar amb totes les forces a silenciar tant l'accident com les víctimes. De fet, el sinistre coincidia amb la visita del Papa a la ciutat, aquella que anys després se sabria que havia estat organitzada per la trama Gürtel.

El govern del PP es va espolsar qualsevol responsabilitat i va culpar de l'accident en exclusiva al maquinista del comboi, que també va morir. La ignomínia va arribar al punt que Camps es va negar sempre a rebre els familiars de les víctimes, que simplement demanaven una investigació seriosa sobre les causes del sinistre. El periple judicial també es va convertir en un calvari, ja que fins a tres vegades la jutge instructora va arxivar la causa. Però la insistència dels familiars va obligar a reobrir-la una vegada i una altra. Durant anys, es van concentrar cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu de València per mantenir viva la flama, de vegades sent unes poques desenes. Però no van desistir.

Les coses van començar a canviar l'abril del 2013 arran d'un programa de televisió, un Salvados de Jordi Évole que va tenir un gran impacte i va provocar una onada de solidaritat amb les víctimes. I és sobre aquesta onada que les víctimes, amb la seva portaveu Rosa Garrote al capdavant, han pogut portar el cas judicial fins al final. Dilluns havia de començar el judici oral contra els responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, però finalment no es farà perquè la Fiscalia ha arribat, amb el vistiplau de les víctimes, a un acord d'assumpció de responsabilitat amb els acusats. Quatre d'ells accepten una pena d'un any i 10 mesos, per la qual cosa no ingressaran a la presó, i cinc més queden exonerats.

Tal com Garrote explica a l'ARA, "és un triomf de tots aquells que han defensat que la responsabilitat no es podia quedar només en el conductor del comboi". Els familiars de les víctimes, doncs, demostren tenir una dignitat a anys llum dels dirigents del PP que durant tant de temps els van ignorar, ja que no han buscat la venjança sinó simplement que les autoritats admetessin que es van fer coses malament. Que se sabés tota la veritat, al capdavall.

Això sí, per a la història quedarà el comportament indigne i inhumà del govern del PP d'aquella època, amb personatges com el mateix Camps o Juan Cotino, com una de les pàgines més negres de la història recent del País Valencià. Per sort, 14 anys després el PP ha estat desallotjat de la Generalitat i de molts ajuntaments, però encara és hora que facin autocrítica i demanin disculpes. Per desgràcia, ja ni les mateixes víctimes ho esperen. Per a elles ha arribat, però, l'hora de tancar un dol que haurien d'haver tancat fa molt de temps.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF