29/09/2018

1-O: el dia que l'Estat va mostrar el seu veritable rostre

2 min
Gent concentrada davant l'escola Ramon Llull ha estat reduïda per la policia a l'oferir resistència pacífica

BarcelonaL'1 d'octubre del 2017 passarà a la història per molts motius, però sobretot va ser un dia d'ignomínia de l'estat espanyol, que davant una demostració massiva de dignitat i coratge com la que va fer possible el referèndum no va tenir millor resposta que enviar la policia a requisar urnes i agredir ciutadans pacífics. Les imatges que es van produir aquell dia no s'esborraran mai de la memòria col·lectiva, així com la barreja d'emocions que es van viure. Molts catalans van descobrir el veritable rostre de l'estat espanyol, i en van desconnectar per sempre. "Hem fet el que havíem de fer", va dir Mariano Rajoy aquell vespre, però potser no calculava l'impacte que tindria a molts nivells la decisió de fer servir la força contra la població civil.

Aquell dia la ciutadania mobilitzada va donar un exemple de determinació i no es va deixar intimidar per la violència policial. Aquell operatiu, mal planificat i més mal executat, va ser la prova evident que l'Estat naufragava a Catalunya, que es veia impotent per impedir la votació, i aquell fracàs és el que explica en bona part l'onada repressiva que es va produir després. L'estat espanyol va creuar totes les línies vermelles i va decidir situar-se fora del que és el consens democràtic occidental, en què les disputes polítiques es resolen en taules de negociació i mitjançant votacions. Darrere de les porres va venir el desprestigi internacional, però també les actuacions judicials, els empresonaments injustos i els exilis forçats. Espanya continua fora del consens de la UE, tal com ho demostren les resolucions de les justícies alemanya i belga. Aquest és el punt en què ens trobem un any després.

Però cal ser molt conscients que l'ús de la força no va ser gratuït. L'Estat va voler llançar el missatge que estava disposat a qualsevol cosa per evitar la independència de Catalunya. I des de llavors l'objectiu ha estat trencar la cohesió social. Les instruccions dels jutges Carmen Lamela i Pablo Llarena –que han creat un relat de rebel·lió violenta on no n'hi va haver–, les accions dels grups organitzats que es dediquen a retirar llaços grocs, els missatges polítics de líders com Albert Rivera o Pablo Casado –que divendres va arribar a dir que a Catalunya es practica un "apartheid social" contra els constitucionalistes– només tenen un objectiu, que és atiar una fractura social entre catalans que faci inviable la idea de l'"un sol poble" i curtcircuitar així el procés sobiranista.

Per això el repte més important que té l'independentisme un any després és no caure en provocacions, com la de la manifestació en suport de la policia d'ahir, i treballar de manera incansable perquè la fractura que va pronosticar José María Aznar no es converteixi en realitat. En aquest sentit és especialment important el missatge de Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners quan diu que la "cohesió social és un dels nostres béns més preuats, falcat en bona part per l'escola catalana". Cal vigilar perquè l'Estat no aconsegueixi ara amb la repressió el que no va poder fer l'1-O.

stats