El "Només sí és sí" arriba al Codi Penal

La llei ha d'ajudar a clarificar els delictes sexuals i evitar casos com el de la Manada

La sentència del cas de la Manada, l'abril del 2018, va provocar un fort sotrac en la societat espanyola i fins i tot va tenir repercussió a nivell mundial. Recordem que es jutjava cinc homes que van violar repetidament una noia de 18 anys en un portal de Pamplona durant els Sanfermines del 2016, i que van ser condemnats per abús sexual i no per agressió sexual perquè el tribunal va considerar que no hi havia hagut violència contra la víctima. Un dels magistrats, a més, va emetre un vot particular favorable a l'absolució dels acusats perquè no veia delicte enlloc. De manera gairebé automàtica milers de dones van sortir als carrers per protestar contra la sentència amb un lema que ja s'ha convertit en una bandera: "No és no". I també el seu correlatiu: "Només sí és sí".

El Tribunal Suprem va acabar rectificant aquella decisió: els va condemnar per violació i va elevar les penes fins als 15 anys de presó. Però aquell cas va marcar un abans i un després perquè es va comprovar que la llei –al distingir entre abús i agressió: entre presència o no de violència física– permetia una lectura favorable als agressors. Sobretot quan, com en el cas de la Manada, era evident que la mateixa violació grupal ja era una forma de violència amb capacitat de paralitzar la víctima, fins al punt que no va ser capaç ni de verbalitzar la seva negativa.

L'avantprojecte de llei de llibertats sexuals presentat aquest dimarts mira de canviar l'enfocament i posa en el centre el consentiment exprés de les dues parts per tenir una relació sexual. En aquest sentit, s'entendrà que no existeix consentiment quan la víctima "no hagi manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte". També s'acaba amb la diferència entre abús i agressió sexual, considerant que seran considerats agressió sexual els "actes de contingut sexual que es realitzin fent ús de la violència, intimidació i abús d'una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima". És a dir, no caldrà que hi hagi violència física perquè sigui considerada agressió sexual.

Aquests canvis van en la línia del que recomana l'anomenat Conveni d'Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i ha de servir perquè no hi torni a haver sentències com la de l'Audiència de Pamplona sobre la Manada. Negar que existeix un problema en aquest àmbit, o relativitzar el valor del "només sí és sí", com fa la dreta espanyola per boca de Cayetana Álvarez de Toledo, és d'una enorme irresponsabilitat. 

Lamentablement, des del 2016 s'han repetit les sentències per abús sexual en casos similars, cosa que ha portat el moviment feminista a mantenir la pressió al carrer. Per això ara cal exigir una tramitació ràpida de la llei. Els últims 8 de març han estat un exemple de mobilització per reclamar seguretat i protecció davant la violència sexual a què moltes dones es veuen sotmeses. I diumenge que ve no serà una excepció.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF