Estem davant d'un inici real de distensió?

La decisió de la Fiscalia i la del govern espanyol sobre les delegacions de la Generalitat rebaixen la pressió

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sorprès aquest divendres avalant que el president de la Generalitat, Quim Torra, pugui continuar sent diputat fins que hi ha hagi una sentència ferma sobre la seva inhabilitació. I ho diu justament fent seus els arguments de la defensa, és a dir, que una inhabilitació exprés com la decidida per la JEC podria afectar el dret de participació política del president i també els drets polítics dels ciutadans que el van votar si finalment és absolt pel Suprem. Aquest posicionament és del tot raonable i no hauria de ser notícia, però vistos els precedents en l'actuació de la Fiscalia és difícil resistir-se a fer-ne una interpretació política.

I és que el mateix dia que succeïa això el govern espanyol confirmava que no posarà impediments perquè la Generalitat obri delegacions a l'Argentina, Mèxic i Tunísia, cosa que en la pràctica equival a tancar el front obert per l'anterior ministre d'Exteriors, Josep Borrell, contra la representació catalana a l'estranger. La roda de premsa posterior al consell de ministres va demostrar que el nou govern està més interessat en posar el focus en altres qüestions, com ara la polèmica del pin parental a Múrcia, que en Catalunya. L'objectiu, òbviament, és rebaixar la pressió i tendir a una certa millora de les relacions entre els dos governs.

Encara ahir hi va haver dos episodis que apunten en aquesta direcció. D'una banda, la cimera de partits catalans, on a diferència de dijous sí que hi són presents els comuns i el PSC, i de l'altra, la decisió de la conselleria de Justícia d'autoritzar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull a participar el dia 28 de gener en la comissió d'investigació sobre el 155 que tindrà lloc al Parlament. Una presència que coincidirà també amb els primers permisos penitenciaris de Jordi Cuixart (que avui esgota el primer) i Jordi Sànchez.

La qüestió és si tot plegat dibuixa un nou escenari de distensió i com l'han d'aprofitar les forces independentistes catalanes. D'entrada cal molta cautela, perquè ja hem vist que l'oposició de bona part del poder judicial a l'actual govern d'esquerres és molt forta, tal com ha quedat demostrat en l'episodi de l'elecció de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. Això vol dir que seria ingenu fer-se il·lusions respecte a l'actitud dels tribunals, que són ara mateix la palanca més poderosa que té la dreta per fer descarrilar qualsevol procés de negociació entre els governs català i espanyol.

Davant d'aquest escenari, les forces independentistes estan obligades a explorar al màxim el terreny que es pugui recórrer i a intentar portar el PSOE i Unides Podem com més lluny millor. I aquests dos partits han de ser conscients que, o bé es posen seriosament a la feina de desideologitzar la justícia espanyola i les estructures profundes de l'Estat, o no se'n sortiran. Perquè la qüestió catalana ja no és un simple problema territorial, sinó que afecta els fonaments mateixos del sistema democràtic.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF