30/04/2020

La crisi econòmica del coronavirus

2 min
Plaça Major de Vic amb bars i terasses tancades

BarcelonaEra un crac anunciat perquè només mirant per la finestra qualsevol pot comprovar que l'activitat econòmica s'ha reduït extraordinàriament, però no per això és menys important i tindrà unes conseqüències que encara avui estem lluny de poder endevinar. El PIB espanyol va baixar durant el primer trimestre de l'any un 5,3% respecte al trimestre anterior, la caiguda més gran de tota la sèrie històrica, que comença el 1970.

La xifra és impressionant, però a més cal tenir en compte que les dades fan referència a un trimestre amb dos mesos, gener i febrer, en què l'economia ha funcionat normalment, i només quinze dies de confinament. Per tant, la caiguda que veiem ara és només la punta de l'iceberg d'un crac de grans dimensions. De fet, el vicepresident econòmic, Pere Aragonès, va presentar ahir les previsions per a Catalunya i va situar la caiguda de l'economia catalana durant el 2020 en un marge d'entre un 7,6% i un 8,8% del PIB.

És veritat que, a diferència de les crisis clàssiques, ara se sap exactament quin n'és l'origen i hi ha una idea bastant consensuada al món sencer sobre quina és la manera de sortir-ne com més ràpid millor. A Europa, però, només el BCE sembla haver entès la magnitud de la crisi i la necessitat d'una resposta enèrgica del sector públic, mentre que els estats continuen embolicats en una espessa negociació sobre com han de ser les ajudes als països afectats. És un error, perquè l'economia europea està tan entrellaçada que ara més que mai es necessita una sortida conjunta de la crisi. En altres paraules, Alemanya ha d'entendre que si Espanya i Itàlia s'empobreixen, no hi podrà exportar tants béns de consum com ara, i la seva economia també patirà.

En el cas català, la crisi representa una oportunitat per accelerar el canvi de model econòmic, que ha de ser menys dependent del sector turístic, més industrial i tecnològic, i alhora més enfocat a la sostenibilitat ecològica. Si arriben diners de la UE, s'hauran de destinar en part al que s'anomena New Green Deal europeu, el pacte que ha de permetre una Europa neutra en emissions el 2030. Les empreses que sàpiguen adaptar-se ràpidament a aquest nou paradigma ho tindran molt millor. L'eclosió del cotxe elèctric n'és un bon exemple.

Però, sobretot, cal tenir en compte que un crac sempre té conseqüències socials catastròfiques. Per això aquesta vegada s'ha d'aprendre dels errors del 2008 i lluitar contra les desigualtats. És previsible que milers de llocs de treball, sobretot del sector serveis, s'esfumin els pròxims mesos, ja que en l'anomenada "nova normalitat" encara hi haurà moltes restriccions. Ningú sap del cert quan estarà disponible una vacuna, i per aquest motiu és millor estar preparats per a qualsevol escenari, fins i tot els pitjors. Caldrà reorientar una part del mercat laboral cap a altres activitats, i fer una transició ràpida i decidida. El món està canviant davant nostre a una velocitat inusitada, i Europa, Espanya i Catalunya han de saber afrontar els reptes que vindran.

stats