La impotència de la democràcia espanyola
BarcelonaEl PP ja és oficialment un partit corrupte, amb sentència ferma. No un dels seus membres o càrrecs, sinó el mateix partit com a partícip lucratiu en l'anomenat cas Gürtel. La sentència feta pública aquest dijous per l'Audiència Nacional certifica que el partit es va finançar de forma il·legal a través d'una caixa B i que alguns dels seus membres se'n van lucrar personalment aprofitant els seus càrrecs i la influència en l'administració pública. En paraules del tribunal, la Gürtel va ser "un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional". El cap de la trama, Francisco Correa, ha estat condemnat a 51 anys de presó. L'extresorer del PP Luis Bárcenas, a 33 anys de presó i 44 milions de multa. Per a la seva dona, Rosalía Iglesias, la pena és de 15 anys. Caldrà estar atents a les conseqüències d'aquesta última condemna, perquè Bárcenas es podria venjar ara airejant informació sobre el finançament irregular del PP que fins ara no hauria revelat.
Però la sentència encara afegeix més llenya al foc, perquè qüestiona la "credibilitat" del testimoni de Mariano Rajoy i altres dirigents populars que, negant conèixer la caixa B, van voler evitar el "retret social", ja que els indicis eren tan clars que no resulta versemblant que no sabessin res. En altres paraules, els jutges qualifiquen de mentider el president del govern, ja que no se'l creuen quan va dir que ell no sabia res del funcionament de les finances del PP.
Quines conseqüències hauria de tenir, en condicions normals, la sentència d'ahir? En altres països s'hauria de procedir a una refundació del PP i a un regeneració interna dels seus líders per marcar distàncies amb l'etapa de corrupció generalitzada que va començar a l'aznarisme o fins i tot abans. Per desgràcia, no sembla que el PP tingui cap intenció de fer aquest pas. El més trist, però, és que l'oposició no està en condicions de presentar una alternativa. Les amenaces de Ciutadans de retirar el suport al PP no tenen cap efecte pràctic més enllà de la retòrica. El PSOE està tan perdut que difícilment assumirà el risc de presentar una moció de censura. I Podem no té prou força i ja es troba còmode en el seu paper d'oposició total al PP sense assumir cap responsabilitat ni cost.
La realitat és que Rajoy, i més després d'haver aprovat els pressupostos (curiosament només un dia abans que es fes pública la sentència), podrà governar tranquil·lament i esgotar la legislatura. Potser en pagarà un preu electoral, sí, però amb això no n'hi hauria d'haver prou. Hi hauria d'haver mecanismes perquè un partit declarat culpable per un tribunal hagués d'assumir un cost més alt, ni que sigui en forma de dimissions dels seus líders. La continuïtat de Mariano Rajoy al capdavant del govern és una mostra de la impotència de la democràcia espanyola per erradicar el virus de la corrupció del seu nucli dirigent. I una democràcia incapaç de regenerar-se i fer net està condemnada a repetir els mateixos errors fins a la derrota final o, cosa que vindria a ser el mateix, la seva caiguda en mans del populisme.
