Coronavirus i responsabilitat política
BarcelonaLa pandèmia del coronavirus sens dubte demana unitat. Tota la que calgui. I també coordinació i cooperació: entre totes les administracions i a tots els nivells, inclòs l'europeu, esclar. El problema, una vegada més, és confondre unitat amb recentralització, com si fos l'única possibilitat. I no només no ho és, sinó que és un error en un estat autonòmic. Es fa difícil entendre que per fer front a una crisi sanitària de l'abast i l'extensió del coronavirus es trenqui l'arquitectura organitzativa bàsica i se sostregui a les autoritats competents en cada territori les seves funcions, les seves competències. L'opció recentralitzadora, suposadament per poder actuar amb més rapidesa i eficàcia, arriba paradoxalment de la mà d'un govern, el de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, que ha trigat massa entre l'anunci de la declaració de l'estat d'alarma i la seva efectiva posada en marxa. Una demora que ha generat alarma, inquietud i desconcert ciutadà.
La qüestió és que, davant la delicada situació, en lloc de marcar unes directrius clares i ràpides, s'ha actuat des de la desconfiança i la unilateralitat. L'Estat ha tirat pel dret per quedar-se les competències autonòmiques en salut, seguretat –en aquest cas les afectades són Catalunya i el País Basc– i transport. Una decisió que enrareix el necessari clima de col·laboració, en especial amb Catalunya i el País Basc, que de manera legítima se senten menystingudes quan precisament en aquests territoris la gestió de la crisi sanitària anava per davant. De facto, el que el govern espanyol ha fet, en lloc de posar la malaltia i els ciutadans al davant, és afegir tensió política a la ja de per si gravíssima crisi sanitària, social i econòmica. Per què no podien parlar-ne abans? ¿Tan difícil és posar les coses sobre la taula i buscar una actuació de consens entre administracions? ¿Tant costa respectar l'ordenament competencial i confiar en les autoritats que representen l'Estat en cada territori? La sospita del govern català que alguna cosa així podia passar ja va provocar divendres nervis, amb la sortida en escena del president Quim Torra anunciant precipitadament el confinament de tot Catalunya, una decisió que la Generalitat no té competències suficients per implementar.
És decebedor que la pugna, en el pitjor sentit de l'expressió, agafi aquest protagonisme en un moment tan dramàtic, quan està en joc la salut i el benestar de milions de persones. La situació recorda els enfrontaments duríssims del govern republicà, també amb esperit recentralitzador, contra el govern de la Generalitat en plena Guerra Civil Espanyola. No estem ara en una guerra, esclar, però sí en una crisi de gran magnitud i de nou format, una pandèmia global que a l'Estat ja ha provocat milers de contagiats, desenes de morts i un sistema sanitari al caire del col·lapse. Sobra retòrica sobre la unitat i es troba a faltar responsabilitat i maduresa governamental.
