El virus que ens obliga a replantejar l'economia
BarcelonaEntre tots els canvis de tot tipus que ens arribaran a causa de la pandèmia del coronavirus n'hi ha un que s'ha produït en molt poc temps: el canvi en el paradigma econòmic. En només uns dies han saltat pels aires dogmes com el dels límits del dèficit públic i tabús com allò que els economistes anomenen helicopter money, que vol dir fer transferències de diners directament a la butxaca de la gent per evitar l'ensorrament de l'economia. El virus obliga a replantejar-ho tot, també l'economia.
El gir més espectacular en aquest sentit el veiem a Alemanya, que durant la crisi de 2008 va imposar la seva política d'austeritat a tots els països europeus, cosa que va produir autèntics drames socials en països que estaven en fallida com ara Grècia, i es va negar a mutualitzar el deute amb la creació dels anomenats eurobons. En només uns dies, i arran de l'emergència sanitària del coronavirus, Berlín ha acceptat que la Comissió Europea hagi deslliurat els estats de la Unió de les normes que prohibeixen superar el 3% de dèficit públic i el 60% del deute. Una decisió presa, a més, per una presidenta de la Comissió alemanya i del mateix partit que Angela Merkel, Ursula von der Leyen. I per primera vegada l'executiu de Merkel s'ha obert a l'emissió de bons europeus (alguns en diuen coronabons) per poder finançar així la gran onada de deute públic que es crearà. Aquesta, però, serà l'única manera d'evitar una catàstrofe econòmica europea que, al capdavall, acabaria afectant també Alemanya, que viu d'exportar els seus productes als seus socis.
Institucions europees com el BCE també han reaccionat en molts pocs dies a la magnitud del repte. Els 120.000 milions d'injecció que va anunciar el BCE en un primer moment es van convertir dijous a la matinada en 750.000 milions. És el que els economistes anomenen treure el bazuca. Però és que als Estats Units ja s'estan plantejant repartir xecs de 1.000 dòlars a cada ciutadà per evitar una forta caiguda de la demanda que enfonsi l'economia, en la versió més pura del helicopter money.
El que posa de manifest aquesta crisi és la necessitat de comptar amb institucions públiques fortes, a nivell estatal i internacional, per poder actuar de bombers en cas de crisis com aquesta. És el que es va fer, per exemple, després del Crac del 29 als Estats Units amb el New Deal i després de la Segona Guerra Mundial a Europa amb el Pla Marshall, polítiques inspirades per l'economista John Maynard Keynes. Ara bé, cal ser ràpids, però també afinar molt i molt bé on seran més necessaris i productius aquests diners. L'objectiu, recordem-ho, és evitar una onada de tancaments d'empreses i d'acomiadaments.
El govern espanyol hauria de ser més diligent en la seva resposta i no fiar-ho tot a uns crèdits que pot ser que quan arribin ja sigui massa tard per a moltes empreses. Hi ha coses que es poden fer ara mateix, com per exemple pagar tot el deute amb els proveïdors i suspendre el pagament d'alguns impostos. Aquesta mesura injectaria liquiditat en el sistema de manera immediata. La llista de coses a fer és molt llarga, tal com va recordar el president Torra, però estaria bé començar per alguna de tan fàcil com aquesta.
