Les condicions de treball dels temporers
BarcelonaLa mort d'un temporer a Llorca, Múrcia, que va ser abandonat en un centre de salut amb símptomes d'haver patit un cop de calor, ha destapat les condicions infrahumanes en què treballen alguns jornalers als camps durant la recol·lecta d'hortalisses i fruites en ple estiu. La família de la víctima, que era de Nicaragua i no tenia papers, va explicar que el responsable de l'explotació no facilitava aigua als treballadors i que es veien obligats a fer jornades de més d'onze hores. La crisi del coronavirus ja va posar el focus en el fenomen dels temporers pel risc epidemiològic que suposava tenir milers de persones allotjades en habitatges precaris, quan no simples barraques, de vegades sense aigua corrent i amb molt poc espai. Però ara la tragèdia de Llorca apunta a una realitat molt més dura: la dels immigrants sense papers que són explotats al camp.
La plataforma Fruita amb Justícia Social explica que a Lleida, en els últims anys, han rebut denúncies puntuals per casos similars als de Llorca, tot i que no és un fenomen generalitzat. Tot i així, la seva portaveu, Gemma Casals, explica com fa dos anys es van detectar dos casos en què temporers ferits van ser abandonats en un CAP i a l'Hospital Arnau de Vilanova. En tots dos casos els propietaris dels camps es van desentendre d'ells, i ara tots dos casos estan pendents de resolució judicial.
Des d'Unió de Pagesos es recorda que l'any passat hi va haver 1.188 inspeccions laborals i que només una va acabar en sanció, cosa que demostraria que les coses s'estan fent raonablement bé. Tot i això no es pot abaixar la guàrdia i l'administració té l'obligació de controlar i perseguir els infractors. Les històries de capatassos que recullen immigrants sense papers en una cantonada per portar-los al camp, on fan jornades maratonianes per un sou de misèria, encara estan molt presents a Lleida i altres zones hortofructícoles.
Si ja és prou dura la feina al camp, el que no es pot permetre és que es posi en perill la vida dels temporers, dels quals depèn en part la viabilitat del sector agrícola, ja que sense recol·lecció no hi ha collita. És el mateix que passa en els escorxadors, on els últims anys s'han guanyat importants batalles judicials per regularitzar la situació laboral de milers de treballadors d'origen immigrant que abans estaven fora de la llei o en condicions de frau.
Tot plegat ha de servir també per conscienciar l'opinió pública de la importància de tenir un sector primari fort i sostenible, que no depengui de la mà d'obra barata sinó de la qualitat i la innovació; on cada pagès o ramader pugui veure recompensada la seva feina i cobri un preu just pel seu producte. Alguns indicadors apunten que la crisi del coronavirus pot afavorir el consum de productes de proximitat, cosa que seria una bona notícia. També ho seria que s'aprofitessin els fons europeus de reconstrucció per modernitzar el sector agrícola i allunyar d'una vegada la imatge dels temporers explotats i abandonats.
