La clau del desconfinament és el sentit comú
BarcelonaLes imatges d'aquest diumenge, i en menor mesura dilluns, de nens al carrer acompanyats dels seus pares han provocat un cert neguit en les autoritats sanitàries davant el risc d'un nou augment en la transmissió del coronavirus. I és cert que si bé la gran majoria de les persones van seguir les indicacions, les infraccions són igualment perilloses perquè poden provocar un brot. Entendre la lògica excitació de molts nens que diumenge van poder sortir de casa per primer cop en un mes, i que van omplir de color i alegria els carrers, no ens ha d'impedir mantenir-nos molt vigilants, sobretot ara que les xifres conviden a un cert optimisme.
Tots els epidemiòlegs coincideixen en els perills de l'anomenada desescalada, i tant el govern espanyol com el català insisteixen a fer crides a la responsabilitat individual per no fer passos enrere que perjudiquin el conjunt de la població. La mateixa OMS va dir dilluns que una desescalada precipitada pot tenir "un impacte més gran" en l'economia del que hem vist fins ara. Cal anar, doncs, amb peus de plom. Combinant les necessàries mesures d'alleujament (el confinament dels nens, per exemple, començava a ser insostenible) amb la vigilància dels indicadors i la detecció ràpida dels nous casos.
Durant aquestes hores s'ha produït un debat sobre si s'haurien d'enfortir els controls sobre el moviment de la població, sobre si caldria posar més multes als que se salten les normes i tenen un comportament incívic, és a dir, els que es posen en situació de poder-se infectar ells mateixos. És evident que és impossible controlar si tothom compleix i, per tant, més que posar l'accent en la repressió, cal posar-lo en el sentit comú de la població, que durant tot aquest temps ha seguit de manera exemplar el confinament. Les multes, encara que siguin imprescindibles, no seran mai la solució.
Només les societats que tinguin un comportament responsable i solidari seran capaces de vèncer el coronavirus. I aquesta responsabilitat s'ha de veure justament ara, en el moment de plantejar la desescalada, en el moment de poder començar a recuperar la llibertat perduda i, per exemple, a partir del cap de setmana vinent, sortir a fer exercici o a passejar. Si finalment aquestes sortides s'han de fer per franges d'edat s'ha d'entendre que no és per caprici sinó per minimitzar el risc de contagi. Si s'especifica que s'ha de mantenir la distància de seguretat, s'ha de complir. Seria incomprensible que després d'un mes i mig de confinament més o menys estricte, ara es tiri per terra tot l'avanç en la lluita contra la pandèmia.
Aquesta crisi ha posat a prova governs i administracions, que han reaccionat amb més o menys eficàcia, però sobretot posa a prova els valors de la responsabilitat de cadascú i la consciència que el comportament individual repercuteix en la salut col·lectiva. Quan tot acabi, serà el moment de passar comptes amb els nostres governants, però ara és el moment de pensar en què pot fer cadascú per alleujar la situació dels serveis sanitaris.
