La capacitat de resiliència de l’economia catalana
Transcorreguts més de 9 mesos des de l’1 d’octubre, és el moment de fer balanç i veure quin ha sigut l’impacte del Procés sobre l’economia catalana. Com explica l’economista i professor de l’Iese Xavier Vives, el cert és que es va menysvalorar l’impacte en l’economia abans del xoc entre el govern català i l’espanyol i que, després de la declaració del Parlament del 27 d’octubre, es va passar a sobrevalorar aquest impacte amb missatges alarmistes fruit d’interessos partidistes.
Dit això, els fets de l’octubre realment van tenir un impacte gens menyspreable en l’economia catalana i encara s’han de veure els efectes que tindran a mitjà i llarg termini. Entre l’últim trimestre del 2017 i el primer del 2018, 3.500 empreses van canviar de seu i difícilment tornaran a Catalunya. Tot i que el que realment importa és on s’ubica la seu operativa d’aquestes empreses -i en la majoria dels casos es manté a Catalunya-, la xifra és important.
D’altra banda, també hi va haver una davallada en el sector turístic -que es va concretar en nombroses cancel·lacions- i una caiguda generalitzada de vendes en el sector immobiliari. També es van arribar a aturar algunes inversions. Però Catalunya té una economia no només forta sinó també diversificada, i s’ha demostrat que és capaç de recuperar-se de xocs de la magnitud del de la tardor. Bona prova d’això és que va tancar l’últim trimestre del 2017 amb un creixement intertrimestral del producte interior brut (PIB) del 0,8%, i interanual del 3,5%. Hi ha diversos factors que expliquen aquesta capacitat de resiliència de l’economia catalana. Per exemple, el procés d’internacionalització que està afrontant l’empresa catalana ja des de fa anys va comportar que moltes companyies notessin menys la crisi interna. Un altre factor és la relació entre el talent i el cost salarial a Catalunya, que la converteix en competitiva i, en conseqüència, en un bon lloc on comprar i invertir.
Ara bé, aquesta mateixa economia presenta molts àmbits de millora i és responsabilitat de tots mirar d’impulsar-los. D’una banda, és responsabilitat dels ciutadans; amb un 12% d’atur, es troben a faltar treballadors qualificats en molts sectors. Però també, lògicament, és responsabilitat del teixit empresarial del país, perquè hi ha un 12% d’empreses que tenen capacitat exportadora i que encara no han fet el pas de passar a vendre fora. I, per acabar, és igualment responsabilitat de les diferents administracions, que han de garantir l’estabilitat que transmeti confiança als empresaris i els treballadors, i polítiques que reforcin la competitivitat i la creació d’ocupació de qualitat.
