20/03/2019

El perill de quedar atrapats en el simbolisme

2 min
Pancarta a la façana de la Generalitat que reclama "llibertat presos polítics i exiliats"

BarcelonaFinalment el síndic de greuges, Rafael Ribó, va recomanar dimecres al president de la Generalitat, Quim Torra, que retirés els llaços grocs i les estelades dels edificis públics en període electoral, tal com ha ordenat la Junta Electoral Central (JEC). I el president Torra va anunciar que faria cas del Síndic mentre buscava un símbol alternatiu per penjar a la façana del Palau. El president ha trobat en el pronunciament del Síndic una pista d'aterratge perfecta per evitar donar la imatge d'un acatament acrític de l'ordre de la JEC. Tot i això, no es pot obviar que al final el president vol evitar així una possible inhabilitació i estalviar-se també la imatge dels Mossos retirant els símbols de la façana del Palau de la Generalitat.

Ara caldrà esperar si la Junta Electoral Central accepta el símbol alternatiu o també el veta, en un pols que amenaça amb allargar-se en el temps. Arribats a aquest punt es poden fer algunes consideracions. La primera és que considerar els llaços grocs un símbol partidista que ha de ser eliminat de l'espai públic, tal com ja es va fer el 21-D, és fer una lectura massa àmplia i difusa del que es poden considerar elements que condicionen el vot. La neutralitat totalment asèptica de les institucions, com si fossin hospitals, no sembla que estigui en sintonia amb els nous temps i amb la preponderància que les democràcies avançades donen a la llibertat d'expressió. És raonable que es prohibeixi que a les institucions públiques hi hagi propaganda explícita de partits polítics o crides a votar una determinada opció, però ampliar aquest criteri restrictiu a causes com la de la independència, la igualtat de les dones (què passaria si fossin llaços lila?) o qualsevol altra sempre resultarà problemàtic.

Ara bé, feta aquesta puntualització també és evident que des de l'independentisme s'ha de triar molt bé quines batalles val la pena lliurar i quines no. Més que res perquè el resultat pot acabar sent contraproduent. La ciutadania ja ha entès, sobretot després de l'octubre del 2017, que l'Estat està disposat a utilitzar tots els mecanismes al seu abast, fins i tot l'ús de la força, per combatre el projecte independentista. Per tant, no s'ha de veure l'acatament de la legalitat com una derrota, sinó com una estratègia per tirar endavant en millors condicions.

Va ser Jordi Sànchez, avui jutjat al Tribunal Suprem, qui va dir en una entrevista a l'ARA l'octubre passat que "la desobediència institucional no pot ser la norma d'actuació". I el mateix Quim Torra va dir en una entrevista a l'ARA després de prendre possessió: "Ara corro el risc de caure en la retòrica i el simbolisme". En efecte, existeix el risc que l'independentisme quedi atrapat pel simbolisme i la retòrica en lloc d'esforçar-se a dibuixar un projecte de país atractiu que sumi cada vegada més partidaris. I que demostri la seva força a les urnes cada vegada que toqui.

stats