Per una administració pública professionalitzada i meritocràtica

Només Espanya, Xile i Turquia canvien tots els càrrecs dels primers nivells d'administració cada vegada que hi ha un canvi de govern

La politització de l'administració pública no és res nou i tampoc és exclusiu de cap partit polític. Cada vegada que hi ha una canvi a la Moncloa –o al Palau de la Generalitat– es produeixen un seguit de nomenaments que van des de ministres –o consellers–, caps de gabinet, secretaris d'Estat, subsecretaris i secretaris generals fins a directors generals i subdirectors generals, passant per tota mena d'assessors. I això no passa només als òrgans de govern, sinó que aquests nomenaments a dit esquitxen totes les empreses públiques. A vegades, per a aquests càrrecs s'escullen els perfils tècnics que s'adeqüen millor als requeriments de la funció pública, però en d'altres casos no. El fenomen afecta tots els nivells de l'administració: estatal, autonòmic i local. I tots els partits. L'últim a posar-ho en pràctica ha sigut Pedro Sánchez. Si bé el president espanyol va nomenar un executiu desvinculat en bona mesura de les sigles socialistes, el cert és que en la resta de nomenaments han primat noms de l'òrbita socialista. Ho demostra, per exemple, el fet que gairebé la meitat de la direcció del PSOE té un nou càrrec al govern espanyol. 

Aquesta politització de l'administració si bé no és nova, sí que és exclusiva de l'estat espanyol en l'àmbit europeu. Segons un informe de l'OCDE titulat 'Government at a glance 2017', només Espanya, Xile i Turquia canvien tots els càrrecs dels primers nivells d'administració cada vegada que hi ha un canvi de govern. 

Aquest fenomen decimonònic i característic de la política espanyola dona molt de poder als partits i els pot ajudar a complir la seva agenda –el desconeixement tècnic d'alguns alts càrrecs es compensa amb fidelitat política–, però dificulta la viabilitat de polítiques a llarg termini, sobretot si tenim en compte que les legislatures cada vegada s'escurcen més.

Un altre factor remarcable en els nomenaments que ha fet Sánchez és que ha ampliat un 28% el nombre de ministeris i ha passat de 25 secretaris d'estat a 36 amb sous de més de 100.000 euros, per sobre dels dels ministres. Aquest comportament del sector públic contrasta amb el privat, que durant la crisi es va dimensionar perdent treballadors o guanyant competitivitat amb la devaluació dels salaris. Un exemple d'aquest contrast seria Extremadura, on un de cada quatre treballadors ocupats és funcionari.

Espanya i Catalunya han de tenir un sector públic ben dimensionat i ben qualificat, només així es podrà guanyar en eficiència i qualitat, i només així es podrà reconnectar amb una societat que cada vegada té més accés a la informació i ja no es conforma amb el tradicional paper d'intermediari dels partits polítics clàssics. 

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF