22/05/2018

Eduardo Zaplana: l'últim president valencià caigut

2 min
Eduardo Zaplana ha participat avui en un esmorzar al Club Rotary d'Alacant. / MORELL / EFE

BarcelonaL'expresident valencià Eduardo Zaplana va ser detingut ahir per la Guàrdia Civil en el marc d'una operació contra el blanqueig de diners que suposadament provindrien del cobrament de comissions il·legals. La investigació se centra en les adjudicacions del negoci de les ITV i els parcs eòlics a empreses relacionades amb la família del que va ser un dels homes forts del PP de Zaplana, Juan Cotino, dos nebots del qual també van ser detinguts ahir. Amb aquesta detenció s'arriba a la trista situació que tres dels quatre presidents valencians del PP –Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps– han acabat davant la justícia per diferents escàndols de corrupció. Només l'últim, Alberto Fabra, està de moment lliure de cap investigació coneguda.

La detenció de Zaplana, però, feia temps que s'esperava perquè se'l considera l'arquitecte del poder que el PP va exercir al País Valencià de manera omnímoda al llarg de 20 anys, i que va acabar convertint aquest territori en un exemple de degradació de la vida pública, amb múltiples escàndols de corrupció a tots els nivells i amb milers d'implicats. De fet, la carrera política de Zaplana va estar a punt de descarrilar en una data molt primerenca, a finals dels anys 80, quan va esclatar l'anomenat cas Naseiro de presumpte finançament il·legal d'AP. En una de les converses gravades per la policia, Zaplana, parlant amb un company del partit, pronunciava la següent frase: "M'he de fer ric perquè estic arruïnat". Però no només no va descarrilar (el cas va ser arxivat per escoltes irregulars), sinó que poc després, el 1991, es va enlairar gràcies a una regidora socialista trànsfuga que li va permetre assolir l'alcaldia de Benidorm, el trampolí perfecte per fer el salt a la presidència de la Generalitat Valenciana el 1995.

Si hi ha algú responsable, doncs, de tot el que va passar després al PP valencià, és ell. Però això no va ser cap inconvenient perquè José María Aznar el premiés amb el càrrec de ministre de Treball. Zaplana va ser també el nefast portaveu del govern espanyol que va mantenir l'autoria d'ETA dels atemptats de l'11-M quan el CNI i la policia ja feia hores que l'havien descartat. El seu nom, doncs, sempre quedarà lligat a la ignomínia d'un govern que va intentar enganyar i manipular els seus ciutadans sobre un atemptat tan dramàtic per motius electorals. Aquí tampoc va acabar la seva carrera. Va continuar com a portaveu del PP al Congrés quatre anys més, convertit en ariet contra iniciatives com l'Estatut de Catalunya. En qualsevol país del nostre entorn, tant ell com Ángel Acebes haurien hagut d'anar-se'n a casa. Aquí, en canvi, Zaplana va passar a ser un alt directiu de Telefónica, càrrec des del qual encara va participar durant anys en les lluites intestines del PP valencià.

Ara, gairebé 30 anys després de l'esclat del cas Naseiro, la vida política de Zaplana sembla que ha arribat a la seva fi. El PP va anunciar ahir que el donava de baixa del partit. El seu és un nom més que se suma a la llarga llista de càrrecs del partit acusats de corrupció. Una taca tan gran que ni tan sols el procés català serveix per amagar-la.

stats