Victòria de la societat civil a Hong Kong
BarcelonaTretze setmanes de mobilitzacions i repressió han acabat amb una victòria de la societat civil de Hong Kong, que ha forçat la cap de govern de la ciutat autònoma, Carrie Lam, a retirar el polèmic projecte de llei que agilitzava les extradicions a la Xina. Tot i això, el moviment pro democràcia que s'ha fet fort als carrers de Hong Kong no en té prou, i posa condicions per abandonar les mobilitzacions. Entre d'altres, la dimissió de la mateixa Lam i una investigació independent sobre el paper de la policia, que va reprimir els ciutadans amb porres i gasos lacrimògens. També reclama la posada en llibertat de tots els detinguts i l'arxivament de totes les causes judicials.
Hong Kong va ser una colònia britànica durant 156 anys. No va tornar a estar sota sobirania xinesa fins al 1997, però amb un estatus especial que li permet mantenir el seu règim de llibertats occidental. Aquesta clàusula va ser pactada per Margaret Thatcher i Zhao Ziyang el 1984 i és la que permet que a la Xina regeixi el principi "un país, dos sistemes". Tot i això, aquest règim d'excepció té data de caducitat, ja que segons l'acord es mantindria només durant 50 anys, és a dir, fins al 2047. Aquell any està previst que Hong Kong s'integri a tots els efectes dins l'estructura política i econòmica de la Xina.
Però el procés d'erosió de les llibertats dels hongkonguesos per part de la Xina ha començat molt abans. Abans de l'intent d'aprovar la llei d'extradició hi ha hagut empresonaments de dissidents polítics (per exemple, els líders de l'anomenada Revolució dels Paraigües del 2014), segrest de llibreters, inhabilitacions de legisladors pro democràcia, etc. Per no esmentar el ferri control que des de Pequín s'imposa als dirigents de la ciutat, que han de ser preseleccionats pel Partit Comunista Xinès. De fet, en una conversa privada amb empresaris obtinguda per Reuters, Lam confessava que si pogués hauria dimitit, tal com li demanen els manifestants.
El cas és que la Xina ha decidit no intervenir en aquesta crisi i ha deixat que tota la responsabilitat caigui sobre Lam, segurament perquè sap que el rellotge juga a favor seu i que ara no li convé provocar un escàndol internacional amb una mesura dràstica com seria una intervenció militar. També és cert que la resposta de la comunitat internacional ha sigut més aviat escassa. A ningú li convé incomodar el gegant asiàtic, i aquest 'ningú' també inclou les empreses, com hem vist amb el posicionament de Zara desvinculant-se de les protestes a Hong Kong.
És per això que, sense restar mèrits a l'èxit que suposa la retirada de la llei d'extradició, encara és molt aviat per cantar victòria. De la mateixa manera que la repressió xinesa està sent brutal al Tibet o amb els uigurs davant la indiferència general, és de preveure que Pequín no deixarà que Hong Kong se li escapi de les mans. Això és el que fa extremadament heroica l'actitud dels seus habitants de mantenir la dignitat davant el poder d'una superpotència.
