La Unió Europea ha de reaccionar ràpid
BarcelonaEl Consell Europeu, és a dir, els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set, va donar llum verda aquest dijous a la creació d'un fons de recuperació ambiciós per fer front a la crisi provocada pel coronavirus, en la línia del que havia dit l'Eurogrup (els ministres de Finances), però sense concretar encara els detalls de com funcionarà. La xifra que hi ha sobre la taula és molt important i se situa al voltant d'1,5 bilions d'euros, però, com sempre passa en les negociacions europees, el dimoni està en els detalls i, per tant, caldrà esperar encara per valorar en la justa mesura la reacció de la UE a l'emergència socioeconòmica més gran de la seva història.
Ara comença una dura etapa de negociacions en què caldrà decidir quina part d'aquests diners són transferències directes o bé crèdits, amb quins criteris es reparteixen i com es financen. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va deixar clar ahir que la crisi ha afectat més greument alguns països (Espanya, Itàlia, Bèlgica) que d'altres, i especialment alguns sectors com el turisme. Els països del nord, com ara Holanda, volen que els diners del fons es donin en forma de crèdit, encara que sigui en condicions molt favorables, però els del sud, amb Itàlia i Espanya al capdavant, reclamen que siguin transferències directes, per evitar un sobreendeutament excessiu de les arques públiques, cosa que, a la llarga, seria un llast per a la recuperació.
Segurament, com va dir dijous Von der Leyen, caldrà buscar un equilibri, però és evident que sense solidaritat i generositat la Unió Europea està condemnada al fracàs. Ara és quan s'ha de demostrar que Europa és alguna cosa més que un club d'estats amb un mercat comú quan les coses van bé al nord. Sense una mínima consciència col·lectiva, sense la perspectiva comunitària que el nord també necessita el sud perquè les coses li vagin bé, el projecte europeu està condemnat al fracàs. Els que avui pateixen la crisi del covid-19 són ciutadans europeus, i la causa és un virus que no s'atura a les fronteres ni pregunta la nacionalitat de les seves víctimes.
Tot i això, ja podem avançar que la resposta europea, quan arribi, serà lenta. Com ja ha avisat la presidenta del BCE, Christine Lagarde, davant d'una caiguda estimada del 15% del PIB no només cal una resposta ambiciosa sinó ràpida, i això no s'està produint perquè les negociacions es poden allargar un mes més. La UE ja va cometre aquest error durant la crisi del 2008, quan, al contrari que els Estats Units, va trigar massa a reaccionar conjuntament. En tot aquest temps sembla que no s'han dissipat ni les suspicàcies del nord cap al sud ni s'han millorat els mecanismes de presa de decisions. Esperem que, almenys, es pugui tancar l'acord al llarg del mes de maig i els diners arribin al juny.
La Unió Europea ja va fallar a l'hora de dissenyar una resposta conjunta a la crisi sanitària i ara no es pot permetre un nou fracàs. Les conseqüències serien devastadores.
