Trump i l'Iran: un error que podem pagar tots molt car
BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, continua entestat a destruir l'herència de Barack Obama tant pel que fa a la política interior com a l'exterior. Ja en campanya va assenyalar que l'acord nuclear amb l'Iran firmat el 2015 era "el pitjor de la història" i des de llavors no ha deixat d'amenaçar el règim de Teheran i la resta de socis de l'acord, entre els quals la UE, amb la possibilitat d'abandonar-lo. Aquest dimarts, finalment, ha complert l'amenaça. Recordem que, en virtut d'aquest pacte, Teheran es va comprometre a no desenvolupar armes nuclears i, a canvi, la comunitat internacional li va aixecar les sancions econòmiques que pesaven sobre el país. Evidentment, l'acord també comportava que els inspectors de l'AIEA (Agència Internacional de l'Energia Atòmica) poguessin accedir a les instal·lacions iranianes per vetllar pel compliment del compromís de no fabricar armament atòmic.
Aquest acord ja va ser criticat des del primer moment per Israel, que considera un error creure en les promeses del règim dels aiatol·làs i considera que s'ha de mantenir la línia dura sense descartar accions militars. Aquest posicionament és compartit per l'Aràbia Saudita i també per l'ala més radical del Partit Republicà, que ja fa temps que pressionava per abandonar l'acord malgrat les pressions contràries dels socis europeus, sobretot de la Gran Bretanya, França i Alemanya.
Però què suposa trencar l'acord nuclear amb l'Iran? D'entrada, es produirà una pujada de la tensió immediata a la regió, ja que Israel ha guanyat la partida i veu reforçades les seves posicions. És previsible que el règim iranià, malgrat els esforços del moderat Rouhani, es tanqui en ell mateix i, escudant-se en la retòrica nacionalista, posi fi a tots els gestos d'obertura dels últims anys per tornar a l'autocràcia i l'aïllament de l'època de Mahmud Ahmadinejad. La teoria d'Obama i de la UE era que, si l'economia iraniana millorava, les noves generacions acabarien forçant un canvi de règim. Però si el que hi ha és crisi econòmica (perquè poden tornar les sancions i les traves al comerç del petroli) i cursa armamentística, es pot produir una dinàmica difícil de controlar que podria desembocar en una conflagració bèl·lica de conseqüències imprevisibles entre dues potències de la regió: Israel i l'Iran. Evidentment una guerra d'aquestes característiques acabaria provocant inestabilitat política i econòmica molt més enllà de les seves fronteres. Seria un escenari potencialment catastròfic.
A més a més, la decisió de Trump a la regió contrasta amb la que ha acabat imposant, amb la col·laboració de la Xina, amb Corea del Nord, que ha passat de ser un arxienemic a preparar una reunió conjunta. Caldran, doncs, moltes dosis de diplomàcia per conjurar el perill que pot suposar l'anunci de Trump. Esperem que hi hagi aviat una nova taula negociadora que permeti arribar a un acord semblant en poc temps. La d'ahir és una notícia molt preocupant. I Europa, que va ser l'artífex de l'acord anterior, no pot quedar callada i paralitzada davant d'un error descomunal del president nord-americà que tots podem pagar molt car.
