El TSJC fa més injusta la condemna de Carme Forcadell

La sentència sobre la mesa mostra l'arbitrarietat del judici del Procés

La sentència del TSJC que condemna per desobediència els membres independentistes de la que era la mesa del Parlament l'octubre del 2017 no és només un atac al parlamentarisme, com han destacat els partits sobiranistes, sinó que mostra de manera descarnada i crua l'acarnissament que ha patit la que era presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per part de la justícia espanyola. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han estat condemnats pels mateixos fets que va protagonitzar Forcadell a un any i vuit mesos d'inhabilitació. En canvi, l'expresidenta de l'ANC va ser jutjada en un altre judici, al costat de polítics i activistes, i condemnada a la brutal pena d'onze anys i mig de presó per un delicte de sedició.

Enlloc s'explica, però, què va fer de diferent Forcadell de la resta de membres de la mesa. La seva advocada, Olga Arderiu, es va cansar durant el judici de preguntar si la seva clienta havia participat en alguna reunió preparatòria de l'1-O o de qualsevol altra mobilització. La resposta sempre va ser la mateixa: no. Malgrat això, el tribunal va rebutjar la petició perquè el seu cas fos jutjat al TSJC amb la resta de companys. I al final li va imposar una de les penes més altes sense cap prova que acredités la seva participació directa en els fets. Tampoc el testimoni de la secretària judicial Montserrat del Toro, que va dir que havia reconegut la veu de Forcadell des de dins de la conselleria d'Economia quan en realitat era la de l'ara diputada Raquel Sans. Confiem que la justícia europea repari aquest escàndol i anul·li totes les condemnes però especialment aquesta, que és d'una arbitrarietat flagrant.

Més enllà d'això és palmari que a Espanya, via Tribunal Constitucional, s'ha imposat una visió restrictiva del parlamentarisme en què la mesa ha d'entrar a prejutjar la constitucionalitat de les diferents propostes. És una cotilla que rebaixa el valor de la cambra, que segons alguns només hauria de poder debatre temes sobre els quals la Generalitat té competències, de manera que, per exemple, una resolució de condemna del genocidi dels rohingya seria il·legal.

Els Parlaments hi són per debatre i aprovar lleis que, si són inconstitucionals, el TC ja s'encarregarà d'anul·lar. Pretendre que aquesta feina la facin els membres de la mesa és un excés. És evident que en condicions normals els Parlaments no voldran aprovar lleis que se saltin el marc legal, però és que la situació que es viu a Catalunya no és normal, ni el 2017 ni ara. L'error de base és deixar que el conflicte es dirimeixi als tribunals en lloc d'abordar-lo en una taula de negociació.

Ara bé, si s'ha d'aplicar la llei, ha de ser de forma justa. I això és el que no ha passat amb Carme Forcadell, que com a molt podria haver estat condemnada per desobediència. Però no. Se la va voler condemnar, i d'aquesta manera donar exemple, per ser qui era: una líder social respectada que havia organitzat les manifestacions més multitudinàries de la història de Catalunya. I això no ho podien perdonar.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF