Sánchez se'n surt, però afebleix la seva majoria
BarcelonaNo hi ha dubte que el president espanyol, Pedro Sánchez, es mou bé quan està sota pressió. Davant l'amenaça del PP de votar no a la pròrroga de l'estat d'alarma, i l'anunci que ERC també passava al vot negatiu, Sánchez es va moure i va maniobrar per lligar dos suports aparentment contradictoris, els de Cs i el PNB. Amb aquesta nova suma va salvar l'estat d'alarma, que s'haurà de tornar a votar d'aquí 15 dies.
Tot i així, Sánchez va haver de sentir aquest dimecres a l'hemicicle un avís de molts dels seus socis: o canvia la manera de pilotar la crisi del coronavirus o ja es pot oblidar d'una cinquena pròrroga. Si les xifres de l'afectació continuen baixant, la pressió per buscar alternatives a una cobertura jurídica tan excepcional com és l'estat d'alarma, que concentra tot el poder en l'executiu espanyol, es redoblarà.
La novetat va ser el paper de Cs, que gracies al gir protagonitzat per Inés Arrimadas va ocupar per unes hores el centre del tauler polític i va recuperar el protagonisme perdut. La jugada, però, no li va sortir gratis a Arrimadas. Membres de l'ala dura com Juan Carlos Girauta o Carina Mejías van anunciar que es donaven de baixa del partit. Mentrestant, l'extrema dreta va convertir el hashtag #traidora (en referència a la líder taronja) en trending topic. Sens dubte, una lliçó sobre els riscos d'atiar el discurs de l'odi, una estratègia que es pot acabar girant en contra.
Per la seva part, Pablo Casado va ser un dels grans derrotats de la jornada. La seva amenaça va acabar diluïda i al final va quedar en terra de ningú i amb una posició incomprensible: un discurs duríssim contra Sánchez, fins i tot entrant en el terreny personal, per després abstenir-se. Evidentment, aquesta contradicció va ser aprofitada per Vox per deixar-lo en evidència.
El debat que s'obre ara és si l'acostament entre el PSOE i Cs, i l'allunyament d'ERC del govern Sánchez, tindrà continuïtat (i viabilitat) en el futur o és un fet puntual que respon a una conjuntura determinada. Tot fa pensar que Sánchez ho tindrà difícil per repetir aquesta majoria d'aquí 15 dies, vista la incomoditat mostrada pel PNB i fins i tot per Iñigo Errejón, i que el camí hauria de ser el de recuperar la majoria que el va convertir en president, és a dir, el de tornar a comptar amb els seus socis catalans.
Per fer-ho, Sánchez s'ha de plantejar buscar alternatives a l'estat d'alarma, negociar de veritat amb la Generalitat i implementar un veritable mètode de cogovernança. Precisament, aquest dimecres la cancellera alemanya, Angela Merkel, va delegar en els lands la potestat de dirigir la desescalada en cada territori, en un exemple de com ha de funcionar un sistema veritablement federal. Si no avança cap a la cogovernança, Sánchez estarà afeblint la majoria que li va permetre ser president i perjudicant el seu projecte polític. No sempre és possible salvar-se amb maniobres d'última hora i fent malabarismes ideològics. Perquè per molt malament que ho faci l'oposició, en algunes d'aquestes ocasions Sánchez pot entrebancar-se de veritat.
