Una oportunitat històrica per a l'esquerra espanyola
BarcelonaEl líder del PSOE i president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va confirmar dimarts el que ja s'intuïa des de la mateixa nit electoral que li va atorgar la victòria: l'única possibilitat de pacte que té se situa a la seva esquerra, és a dir, amb Podem. Així, Sánchez es va reunir amb Pablo Iglesias durant més de dues hores i tots dos van posar les bases de les negociacions que començaran aviat però que no fructificaran fins després de les eleccions municipals i europees del 26 de maig.
Sánchez, en realitat, no tenia més marge després del sonor cop de porta que havia rebut al matí d'Albert Rivera, que li va insistir que no votaria la seva investidura. Rivera, ignorant les pressions de l'establishment –que somia amb un executiu condicionat pels taronges–, està decidit a tirar endavant el seu projecte de substituir el PP com a partit hegemònic a la dreta del PSOE. I això fins i tot després de comprovar que l'electorat espanyol ha girat l'esquena a la línia dura amb Catalunya que defensava la triple dreta.
En realitat, un acord del PSOE amb Podem és la millor opció per al sobiranisme, ja que afavoreix una certa aposta pel diàleg que s'haurà de veure quin recorregut té. Però, sobretot, perquè allunya el fantasma d'un pacte PSOE-Cs, que seria molt perniciós per a la convivència a Catalunya i allunyaria la resolució del conflicte. Ara bé, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han d'anar més enllà dels seus respectius partits i fer un esforç sincer per entendre els motius que van propiciar l'inici del Procés sense demonitzar cap dels interlocutors, ni ERC ni JxCat.
L'eventual acord entre el PSOE i Podem s'anirà coent a foc lent les pròximes setmanes i Iglesias haurà de decidir si accepta no entrar a l'executiu i es conforma a ser el soci prioritari. Sánchez intentarà sumar també a l'acord el PNB i Compromís, de manera que sumin 172 diputats, a quatre de la majoria absoluta. És una xifra suficient per a qualsevol govern, i s'assembla per exemple als 169 que tenia Zapatero el 2008. A partir d'aquí, els grups independentistes ja han demostrat la seva predisposició a negociar i votar mesures concretes, tal com han fet durant els 10 mesos de govern de Sánchez.
En última instància, però, tot dependrà de la valentia de Pedro Sánchez i de la capacitat d'Iglesias per arrossegar-lo cap a posicions més agosarades. Si realment es confirma aquesta aliança històrica entre el PSOE i l'esquerra alternativa, Espanya estarà davant d'una oportunitat històrica per abordar una solució política per al conflicte català. Amb una dreta dividida i desorientada, i una Unió Europea que aposta per la via de la negociació, l'esquerra espanyola ha de fer un pas endavant i posar sobre la taula una proposta que permeti desbloquejar la situació.
Si no ho fa estarà posant les bases per a la recuperació electoral de la triple dreta, que des d'aquest dimarts ja sabem que farà de Catalunya el seu principal ariet contra el govern. Sánchez i Iglesias ho haurien de tenir molt present.
