Regular l’eutanàsia: l’etern debat que ha de quedar resolt

Barcelona“No soc feliç, em vull morir”, deia el científic australià David Goodall, que a principis de maig i amb 104 anys acabats de fer va decidir viatjar fins a Suïssa perquè li administressin l’eutanàsia tot i no estar en fase terminal. Suïssa, juntament amb Holanda i Bèlgica, que van ser pioners, són dels pocs països europeus que han despenalitzat el dret a la mort assistida.

A Bèlgica, des de la seva despenalització l’any 2002 i fins al 2016, més de 15.000 persones han mort per eutanàsia, i fins i tot es pot aplicar als menors sempre que demostrin “capacitat de discerniment”.

En la nostra societat actual, la mort és un tabú. No se’n parla, ha quedat relegada a hospitals, residències i tanatoris. Segons explica en un article a la secció de Debat Montserrat Esquerda, directora general de l’Institut Borja de Bioètica, el 70% dels estudiants de medicina no han vist cap persona morta a l’inici de la seva carrera. I com diu Esquerda, molts professionals sanitaris entenen la mort com un fracàs, quan caldria acceptar i acompanyar el final, per evitar per sobre de tot el patiment dels pacients.

Molts països de la Unió Europea són reticents a regular l’eutanàsia malgrat l’ampli suport social amb què compta. Per exemple, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, a Catalunya el 71,3% dels catalans defensen que es pugui recórrer a l’eutanàsia si es pateix una malaltia que en poc temps condueix a la mort. A Itàlia i al Regne Unit han tingut reserves a l’hora de despenalitzar la mort assistida, però també a l’estat espanyol. Després de quinze intents fallits durant tres dècades, el Congrés de Diputats va fer la setmana passada el primer pas per despenalitzar l’eutanàsia en casos terminals o quan es preveu que el patiment, tant físic com psíquic, sigui permanent, i ho va fer a instàncies del Parlament de Catalunya. Ara bé, el tràmit parlamentari pot durar mesos i podria no aprovar-se en aquesta legislatura. Per això el PSOE ha presentat una proposició de llei per regular l’eutanàsia. El debat sobre la despenalització de l’eutanàsia -que una persona causi la mort d’un malalt a petició seva- i sobre el suïcidi assistit -que el malalt es causi la mort amb l’ajuda d’un professional-és recurrent i sovint s’aguditza quan apareixen casos que trasbalsen l’opinió pública, com el de Ramón Sampredro, el gallec que va demanar als jutges infructuosament que autoritzessin el seu metge a assistir-lo per morir i que l’exoneressin de responsabilitats penals.

Si bé és cert que existeixen les cures pal·liatives, cal fer un pas més i garantir a qualsevol ciutadà el dret a una mort digna i sense patiment. En aquest cas, legitimitat i legalitat han d’anar de bracet, i per tant cal regular i despenalitzar els supòsits per resoldre aquest etern debat.