Pedro Sánchez continua jugant amb foc

El president espanyol continua amenaçant de forma irresponsable amb una repetició electoral

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, continua jugant amb foc de forma irresponsable i posant en perill la majoria progressista que va sorgir de les eleccions del 28 d'abril, tot i els intents de la triple dreta de fer servir Catalunya com a trampolí per aconseguir arribar a la Moncloa. I així, en lloc d'apuntalar el pacte amb Podem per poder assegurar-se la investidura dijous, el líder del PSOE es va dedicar a atacar el seu soci i a amenaçar amb un avançament electoral. Va fer tot l'efecte que Sánchez no ha descartat del tot l'opció de la repetició electoral, i que pensa fer-la servir com a arma per pressionar Pablo Iglesias en les negociacions per conformar un govern de coalició. En tot cas, l'espectacle d'ahir va resultar lamentable perquè augura una governança molt complicada entre els dos possibles socis.

El debat d'investidura ja va començar amb mal peu quan Pedro Sánchez va insistir, un cop i un altre, a demanar l'abstenció del PP i Cs per facilitar la formació de govern mentre, en paral·lel, els equips negociadors del PSOE i Podem continuaven treballant en un eventual pacte. El mateix Pablo Casado va subratllar com era d'irregular la situació, que va considerar "indignant" per a Podem. Així, en lloc de presentar un programa de govern pactat i amb uns socis definits, Sánchez va fer un discurs com si tingués majoria absoluta i en què pràcticament no va fer cap referència a Catalunya. El seu objectiu va semblar que era més atacar els seus adversaris en les rèpliques que no pas provocar il·lusió entre els votants progressistes.

Tot i així, l'opció d'un govern PSOE-Podem continua sent la millor per a Catalunya, i és d'esperar que d'aquí a dijous arribin a un acord. En tot cas, Sánchez ha de ser conscient que no pot pretendre resoldre la qüestió catalana sense fer cap oferta. Pel que va dir ahir, s'infereix que el líder socialista creu que, davant l'amenaça que suposa la triple dreta, en té prou amb defensar l'estat de les autonomies, tal com està o amb algun lleu retoc. I no és així. La realitat és bastant aproximada a la que va descriure Jaume Asens des de la tribuna, des d'on va advertir que no es pot obviar el fet que la meitat de la població catalana vol la independència perquè creu que no hi ha alternativa a l'Espanya autoritària i uniforme que defensa la dreta. Un element conservador que reté la majoria de ressorts de què disposa l'estat.

És obligació de Sánchez, doncs, dibuixar aquest horitzó i demostrar que té un projecte diferent del que defensen Casado, Rivera i Abascal. I això ho ha de fer de la mà de Podem, una força que ha demostrat que es podia defensar el dret a l'autodeterminació a Espanya i obtenir un resultat electoral significatiu. Per la seva banda, els independentistes han de valorar molt bé què convé al país, més enllà de la poca confiança que, de forma comprensible, els inspira la figura de Sánchez. I de tots els escenaris possibles, no hi ha dubte que el de la repetició electoral és el pitjor de tots.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF