Una operació clarament intimidatòria

L'objectiu de la repressió és provocar una resposta violenta que justifiqui aquesta repressió

La Policia Nacional va detenir temporalment aquest dimecres sense ordre judicial un total de 16 persones acusades d'haver ocupat les vies de l'AVE a Girona. Entre els detinguts hi ha els alcaldes de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Es tracta d'una denúncia genèrica –en aquest cas d'Adif contra les persones que van participar en la protesta a l'estació de Girona el passat 1 d'octubre, un any després del referèndum– que es podria haver resolt amb les pertinents citacions per anar a declarar de forma voluntària. Però en lloc d'això la Policia Nacional va muntar un dispositiu espectacular, amb detencions enmig del carrer protagonitzats per agents encaputxats que en algun cas no es van identificar en un primer moment, amb una clara intenció intimidatòria. A més, un dels detinguts, Carles Palacio, és un fotoperiodista que era al lloc dels fets fent la seva feina i degudament identificat. Al vespre tots van quedar en llibertat amb càrrecs.

Lamentablement, els cossos i forces de seguretat de l'Estat ja ens tenen acostumats a aquest tipus d'actuacions efectistes en què es provoca una greu situació d'indefensió dels afectats, que es troben de cop i volta dins d'un cotxe policial sense saber on els porten. Tot plegat, a més, sense la cobertura d'un jutge. Els experts jurídics assenyalen que la policia té la potestat de detenir algú per obtenir una declaració abans de portar-lo davant d'un jutge, però en aquest cas no hi havia cap motiu objectiu per procedir d'aquesta manera. No hi havia cap risc de fuga (¿tres mesos després?) ni es tracta de persones perilloses. Al contrari, algunes són representants públics, com és el cas de Sabater i Cornellà.

És difícil no veure una intencionalitat política en l'operatiu, en forma de provocació, per crispar l'ambient a les portes del judici de l'1-O. Toca, un cop més, respondre-hi amb el cap fred i no caure en la trampa. La repressió té un doble objectiu: d'una banda, desmobilitzar la població i, d'una altra, provocar esclats de violència al carrer que justifiquin al seu torn la repressió. És una espiral que sempre beneficia el més fort, en aquest cas l'Estat.

La bona notícia d'aquest dimecres és la unitat mostrada per tot el sobiranisme, des de la CUP als comuns, passant pel Govern i el Parlament, en la denúncia d'aquesta actuació policial desproporcionada. Un dels eixos del Procés, sobretot arran de les presons preventives i la persecució judicial a l'independentisme, ha de ser la denúncia de les vulneracions dels drets civils i drets fonamentals, com ara el dret de manifestació, la llibertat d'expressió o fins i tot l'exercici del periodisme en llibertat. A l'estat espanyol encara hi ha molta gent (Vox, PP i Cs) que creuen que la solució per a Catalunya passa per la repressió policial i la retallada de llibertats. Per això aquest ha de ser el nucli al voltant del qual forjar un consens social que vagi més enllà de l'independentisme i aplegui tothom que defensa una solució democràtica per al Procés.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF