Marlaska i la separació de poders

El ministre de l'Interior no té més sortida que la dimissió després que s'ha comprovat que va mentir

En un editorial anterior vam defensar la necessitat de combatre les estructures profundes de l'estat espanyol, l'anomenat deep state, com a únic camí per avançar cap a una autèntica democratització i superació de les rèmores franquistes que encara són ben vives. I no hi ha dubte que el coronel Diego Pérez de los Cobos és un insigne representant d'aquest estat dins l'estat, d'aquestes persones que, ocupant llocs de responsabilitat sota diferents governs, arriben a pensar que estan per sobre de la llei. Però és evident que aquesta feina s'ha de fer amb subtilesa i intel·ligència perquè pugui ser realment efectiva, dues qualitats completament absents del comportament del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Repassem els fets. La Guàrdia Civil de Madrid elabora un informe per valorar si el govern espanyol va cometre algun delicte autoritzant les manifestacions del 8-M. L'elabora a petició de la jutge Carmen Rodríguez Medel, que investiga la gestió de la crisi del coronavirus arran de la denúncia d'un particular. Aquest informe, ple d'incorreccions i manipulacions, com els que es van elaborar per a la causa de l'1-O, es filtra posteriorment a la premsa, cosa que provoca la indignació del ministre, que no en sabia res. És evident que tots els ministres de l'Interior tenen informació privilegiada sobre les actuacions de la Guàrdia Civil, però en aquest cas, igual que amb la causa contra els CDR, el cos va amagar les seves actuacions al seu superior polític. És obvi, doncs, que el cos, i especialment el cap de la comandància de Madrid, Diego Pérez de los Cobos, no el consideren un interlocutor de confiança, i conspiren d'amagat d'ell fent informes que busquen incriminar membres del govern espanyol. Com a reacció, Marlaska va ordenar el cessament fulminant de De los Cobos.

Marlaska va negar en seu parlamentària que el motiu del cessament fos que no havia estat informat de les actuacions de l'institut armat sobre el 8-M. Ho va negar perquè era una informació que no podia reclamar, ja que –en virtut de la separació de poders– la Guàrdia Civil feia en aquest cas de policia judicial a les ordres d'una jutge. Però resulta que, al final, va ser aquest el motiu real de la destitució, tal com evidencia la publicació de l'ordre interna. Per tant, Marlaska va mentir, i això no li deixa cap més sortida que la dimissió.

Crida l'atenció en tot aquest afer que el ministre sigui jutge, cosa que demostra que la separació de poders no forma part tampoc de la cultura de la judicatura espanyola. Pedro Sánchez va voler donar un dels seus cops d'efecte fitxant un magistrat conservador, protagonista d'episodis lamentables com la incriminació de dibuixants de la revista El Jueves per injúries a la Corona el 2007 i, cosa que és més greu, responsable que el TEDH hagi condemnat Espanya en diverses ocasions per no haver investigat presumptes tortures a etarres que estaven sota la seva custòdia. Tot apunta, doncs, que el xoc De los Cobos - Marlaska forma part d'una guerra interna dins el deep state que li ha obert una via d'aigua al govern Sánchez.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF