Limitar els locals d'apostes, una mesura encertada
BarcelonaL'addicció al joc i les apostes és una problemàtica que afecta cada cop més persones, sobretot joves, que gràcies a internet poden apostar sense sortir de casa. Però, a més, en els últims anys no ha parat de créixer l'oferta de locals d'apostes, aprofitant que les competicions esportives han multiplicat les possibilitats que ofereix aquest tipus de joc i han creat entorns molt favorables a l'addicció. I això és el que l'Ajuntament de Barcelona pretén revertir amb la moratòria de nous locals que va anunciar ahir i un seguit de mesures per disminuir el nombre de negocis vinculats al joc a la ciutat.
Ara fa unes setmanes vam publicar un reportatge la proliferació a Madrid de manifestacions de veïns contra aquest tipus de locals, sobretot en barris de classe treballadora, perquè havien disparat la ludopatia juvenil. L'any 2013 hi havia 14 cases d'apostes a Madrid i ara n'hi ha 103. En el cas de Barcelona es comptabilitzen 53 locals dedicats als jocs d'atzar, 35 salons de joc, 17 bingos i un casino. Es tracta d'un negoci creixent amb un impacte social negatiu que cal combatre per tots els mitjans, des la llei del joc fins al pla d'usos municipals, passant per la publicitat.
La iniciativa de l'Ajuntament és un pas en la bona direcció que, perquè tingui èxit, s'ha de culminar amb una reducció efectiva del nombre de locals i una disminució de la publicitat. Almenys en aquells espais que depenen d'alguna manera del govern municipal, com ara el transport públic, les marquesines o les lones. Però –no ens enganyem– per anar més enllà caldrà segurament reformar les lleis del joc catalana i estatal, que han quedat desfasades pel boom experimentat aquests últims anys pel joc online.
Igual que va passar amb la publicitat de l'alcohol o el tabac, els anuncis sobre apostes haurien d'estar fortament restringits. El CAC denuncia que actualment un 45% dels anuncis televisius de cases d'apostes s'emeten abans de les 22 h, i en la ràdio el percentatge puja al 85%. També ens trobem amb la paradoxa que alguns clubs de futbol llueixen publicitat de cases d'apostes a la seva samarreta o les tenen de patrocinadors, cosa que contribueix a difondre uns valors completament contraris a l'esport. Segons un estudi de l'OCU, durant la temporada 18-19 l'únic club de Primera Divisió que no tenia cap contracte amb cases d'apostes o casinos online era la Reial Societat de Sant Sebastià.
Mentre no es prengui consciència de la gravetat del problema, i no es penalitzi socialment la connivència amb aquests negocis, no s'avançarà de forma determinant. No es pot permetre que es bombardegi els joves amb la idea que poden convertir-se en milionaris amb les apostes quan coneixem els riscos de la ludopatia. Es calcula que a Catalunya hi ha 20.000 persones amb problemes relacionats amb el joc. ¿De veritat volem que algunes grans empreses es continuïn lucrant amb un negoci que provoca tant de dolor social?
